Avatar (indoïsme)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dins lo vishnoïsme, un avatar (अवतार, avatâra, en sanscrit « davalada », al sens de « davalada del cèl ») es l'incarnacion d'una divinitat sus tèrra, en responsa a un besonh del restabliment del Darma.
“ | Per la salvagarda del ben, declara Krishna dins la Bhagavad Gita, per la destruccion del mal e pel restabliment de la lei eternala, m'incarni d'edat en edat. | ” |
— IV, 8 |
Pels articles omonims, vejatz Avatar. |
Los ensenhaments d'un avatar, conprengut coma tal e pauc a pauc realizat per l'umanité, alarga sa compreneson del sens de la vida e contribuisson a son avançament sul camin de l'evolucion.
La nocion d'avatar foguèt plenament desvolopada sonque dins la mitologia tardièra, mas es ja contenguda dins los Upaniṣad. jos forma personificada, lo principi ultim, que manifestèt lo mond, s'i torna incarnar: « L'avent faiçoat, i dintra. » (Taittirîya Upanishad, II, 6).
Lo vishnoïsme destria diferents tipes d'avatars, Krishna i essent sol considerat coma un avatar complet de Vishnó (Purnavatara) coma principi ultim. Los autres avatars son alara descrich coma d'incarnccions parcialas o de manifestacions d'unes aspèctes del divin. La foncion primièra de l'avatar es pasmens cada còp la mèsma: restablir lo darma o la lei eternala instaurant los principis de coneissença adaptats a l'epòca ont se manifesta. Per aqueste objectiu, l'avatar es a vegada assistit de vibhûti o de poders especials, alara personificats jos forma de companhs que lo sostenon dins son pretzfach.