Mexic
país en America del Nòrd / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mexic, oficialament leis Estats Units Mexicans (en espanhòu: México [ˈmexiko], Estados Unidos Mexicanos) es un país d'America Centrala e d'America dau Nòrd. Situat entre leis Estats Units d'America au nòrd, Guatemala e Belize au sud, l'Ocean Pacific a l'oèst e lo Golf de Mexic a l'èst, es lo tresen estat pus estendut dau continent. Es un estat federau amb un regime presidenciau que sa capitala es Ciutat de Mexic (ò Mexico). Lo gentilici es mexican -a.
Mexic | |
Estados Unidos Mexicanos (es) | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Ciutat de Mexic 19° 25′ 10″ N, 99° 08′ 44″ O |
Forma de l'Estat | Republica federala |
President | Andrés Manuel López Obrador |
Lengas oficialas | espanhòl |
Geografia | |
Vila principala | Ciutat de Mexic |
Superfícia | Classat 14en |
• Totala | 1 972 550 km² |
• Aiga (%) | 2,5 % |
Punt culminant | Pic d'Orizaba |
Demografia | |
Populacion | Classat 11en |
• Totala | 121736809 ab. (2015) |
• Densitat | 57 ab./km² |
Economia | |
PIB | 987.3 miliard USD 16 {{{PIB_reng}}} (2017) |
IDH | 0.756 71 (2013) |
Autras informacions | |
Indicatiu telefonic | 52 |
ISO 3166 | MX |
Fus orari | −8 a −5 (estiu UTC−7 a −5) |
Domeni internet | .mx |
Lo país es caracterizat per de regions autas qu'agantan sovent 2 000 mètres e per un clima tropicau moderat per l'altitud au sud e arid ò semiarid au nòrd. La populacion viu principalament dins lei regions centralas e es en majoritat catolica. La lenga oficiala es l'espanhòu qu'es parlat per la màger part de la populacion. Pasmens, de desenaus de lengas indigènas an un estatut de lenga nacionala que permet sa proteccion.
Lo territòri mexican es una region istoricament importanta que foguèt lo brèç dei civilizacions mesoamericanas (Olmècs, Maias, Toltècs, Astècs...). Conquistada per leis Espanhòus dins lo corrent dei sègles XVI e XVII, venguèt lo còr de l'Espanha Novèla e una pèça importanta de l'Empèri Espanhòu. Entraïnant la disparicion de la màger part dei societats indigènas e la mòrt de milions d'Indians, la preséncia espanhòla favorizèt l'esplecha de la region au profiech de la metropòli e d'una elèit limitada sovent eissida de l'aristocracia. Dins aquò, lo declin d'Espanha afebliguèt l'autoritat de Madrid e Mexic venguèt independent en 1821. Fins ais annadas 1870, foguèt tocat per una instabilitat cronica e perdèt en 1848 la mitat nòrd de son territòri annexat per leis Estats Units. En 1911, acomencèt una guèrra civila lònga e saunosa (Revolucion Mexicana) que s'acabèt en 1920 per la formacion d'un regime presidenciau poderós mai limitat a un mandat unic. Aquò permetèt d'estabilizar la vida politica e favorizèt lo desvolopament economic dins la fauda deis Estats Units d'America.