Trabalh dels enfants
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo trabalh dels enfants es la participacion de personas minoras a d’activitats a de fins economicas e paréis mai o mens a l’exercici d’una profession per un adult. Al nivèl internacional, l’Organizacion internacionala del trabalh (OIT) lo definís en comparant l’edat a la penibilitat del pretzfach, al mens pels enfants de mai dotze ans d’edat.
En practica, d’entre los enfants trabalhadors, se destria lo trabalh « acceptable » (leugièr, fasent partit de l’educacion de l’enfant e de la vida de familha, permetent l’escolarizacion) e lo trabalh « inacceptable » (tròp longtemps, tròp jove, tròp dangierós, etc.) ; es aqueste darrièr que cobrís mai sovent la nocion de « trabalh dels enfants ». Èra estimat en 2000 que mai de 210 milions d’enfants de 5 a 14 ans e de 140 milions d'adolescents de 15 a 17 ans realizarián una activitat conomica son concernits pels mond; mai de 8 millions son dins una de las « piège formas de trabalh dels enfants » : enfant soldat, prostitucion, pornografia, trabalh forçat, trafecs e activitats illegalas.
En 2013, lo Burèl internacional del Travalh dona lo chifre de 168 milions d'enfants que trabalhan dins lo mond o gaireben 85 milions farián un trabalh dangirós. De chifres donc en baissa que testimònian d'un cambiament de las legislacions mai en favor dels enfants, mas lo movement deu de segur contunhar amb un engatjament mai fòrt venent de las entrepresas e dels Estats,.
Lo trabalh dels enfants es lo subjècte de fòrça conviccions estereotipadas dins lo mond occidental, qu’es subretot conegut pels escandals mediatizats: un enfant al trabalh es vist tipicament coma un « enfant-esclau », dins un país del tèrç mond, emplegat dins un talhièr textil asiatic per una granda marca de vestits o enfant de las carrirèras en Sudarica. En realitat, i d’enfants al trabalh dins gaireben totes los païses del mond, coma dins los païses desvolopats que son l’Itàlia o loes EUA ; las usinas e talhièrs mascan lo fach que les tres quarts d’aqueste trabalh s’econtra dins l’agricultura o las activitats domesticas, dins lo mitan familial; e se los enfants-esclaus existisson, forman pas qu’une minoritat. Èra present avant l’industrializacion o la globalizacion, quitament s’ambedos fenonens faguèron aqueste trabalh mai visible.
Segur que l’eliminacion de las « pièger formas de trabalh » se discuta pas, l’abolicion es pasmens un subjècte de debat pels autres enfants; la luta contra la pauretat e las malas condicions de trabalh demora un objectiu comuns als « abolicionistas » e a las organisazacions mai pragmaticas. Dempuèi 1992, lo programa IPEC assag de federar las accions entrepresas.