Árbol de Teneré
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Árbol de Teneré yera una solitaria acacia, quiciabes Acacia raddiana[1] o Acacia tortilus,[2] que foi considerada nel so momentu como l'árbol más solitariu y aislláu de la Tierra,[3] l'únicu dientro d'una área de 400 km a la redonda. Foi puntu de referencia pa les caravanes al traviés de la rexón de Teneré, n'El Sáḥara, al nordeste de Níxer, y ye bien sabíu que foi l'únicu árbol n'amosase nun mapa a una escala de 1:4.000.000. Foi baltáu en 1973 pol choque d'un camión y sustituyíu por una escultura de metal.
Árbol de Teneré | |
---|---|
Arbre du Ténéré (fr) | |
organismo individual (es) , árbol singular y Q115855537 | |
Llocalización | |
País | Níxer |
Regiones (es) | Región de Agadez (es) |
Departamentos (es) | Departamento de Tchirozérine (es) |
Comunas (es) | Tabelot (es) |
Llugar físicu | Desiertu d'El Sáḥara |
Coordenaes | 17°45′00″N 10°04′00″E |
Últimu sobreviviente d'un grupu d'árboles que crecieron cuando'l desiertu yera menos secu de lo que ye güei, l'árbol permaneciera aislláu mientres décades. Mientres l'iviernu de 1938 a 1939 cavóse un pozu cerca del árbol y atopóse que los sos raigaños algamaben un mantu freáticu allugáu ente 33 y 36 metros de fondura.
El comandante de les A.M.M (del Serviciu Central d'Asuntos Saḥarianos) Michele Lesourd vio l'árbol el 21 de mayu de 1939:
Unu tien de ver l'árbol pa creer na so esistencia. ¿Cuál ye'l so secretu?, ¿cómo pudo sobrevivir a pesar de los ensames de camellos que pasaben al so llau?, ¿cómo nengún azahari dexó que dalgún camellu comiera les sos fueyes y escayos?, ¿Por qué nengún tuareg que dirixía les caravanes de sal, cortó les sos cañes pa encender fogatas, y faer la so área? La única respuesta ye que l'árbol ye tabú y ye consideráu como tal polos caravaneros.
Hai un tipu de superstición, una orde tribal, que ye siempres respetada. Cada añu los azahari axúntense alredor del árbol antes d'encarar l'encruz del Teneré. L'acacia convirtióse nun faru viviente: ye l'últimu puntu de referencia pa los azahari que dexen Agadez pa dir a Bilma o pa tornar.[4]