Clementina d'Orleans
From Wikipedia, the free encyclopedia
María Clementina Leopoldina Carolina Clotilde d'Orleans (3 de xunu de 1817, Neuilly-sur-Seine – 16 de febreru de 1907, Palacio Coburgo (es) ), tamién llamada «Mademoiselle de Beaujolais»,[6] foi una princesa d'Orleans[Nota 1] por nacencia, princesa de Saxonia-Coburgu-Gotha y duquesa de Saxonia por matrimoniu.
Clementina d'Orleans | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Neuilly-sur-Seine[1], 3 de xunu de 1817[2] |
Nacionalidá | Francia [3] |
Muerte | Palacio Coburgo (es) , 16 de febreru de 1907[2] (89 años) |
Sepultura | ilesia de San Agustín |
Familia | |
Padre | Lluis Felipe I de Francia |
Madre | María Amelia de Borbón-Dos Sicilies |
Casada con | Augusto de Sajonia-Coburgo-Gotha (es) (1843 – )[4] |
Fíos/es | |
Hermanos/es |
Fernando Felipe de Orleans (es) Luisa María de Francia (es) Princesa María de Orleans (es) Luis de Orleans, duque de Nemours (es) Francisca van Orléans Francisco d'Orleans, Príncipe de Joinville Carlos de Orleans (1820 - 1828) (es) Enrique d'Orleans Antonio de Orleans (es) |
Pueblu |
Casa de Orleans Casa de Sajonia-Coburgo y Gotha-Koháry (es) |
Estudios | |
Llingües falaes |
francés alemán[5] |
Alumna de | Jules Michelet |
Oficiu | acuarelista, dibuxante |
Premios | |
Creencies | |
Relixón | Ilesia Católica |
Considerada una de les princeses más intelixentes del so tiempu, Clementina tamién yera considerada desaxeradamente ambiciosa y el so mayor suañu yera aportar a reina. Sicasí, el so padre yera vistu como un usurpador por cuasi tola realeza europea y este foi la so principal torga mientres les negociaciones pal so matrimoniu con un monarca o un príncipe herederu. Solo cola intervención del so cuñáu, el rei Leopoldu I de Bélxica, foi-y posible atopar un pretendiente: el príncipe Augusto, herederu de la caña católica de Kohary de la Saxonia-Coburgu-Gotha.
Clementina nunca foi reina, pero intentó realizar el so suañu al traviés de los sos fíos. Dos d'ellos aportaron a consideraos como posibles herederos al tronu de Grecia y otru como posible consorte de la heredera al tronu de Brasil, pero tolos sos planes fracasaron. La eleición del so fíu menor como príncipe rexente de Bulgaria —que la so candidatura cuntó son el so firme sofito— sería'l trunfu de los sos ideales xuveniles. Sicasí, la princesa nun realizó'l suañu de ver a un fíu convertise en rei: Fernando solo llegaría al tronu de Bulgaria en 1908, un añu dempués de la muerte de la madre.