Eduardo López de Romaña
From Wikipedia, the free encyclopedia
José Gabriel Eduardo Octavio López de Romaña y Alvizuri (19 de marzu de 1847, Arequipa – 26 de mayu de 1912, Yura (en) ) foi un inxenieru, empresariu y políticu peruanu, qu'ocupó la Presidencia Constitucional de Perú de 1899 a 1903. Foi'l primer presidente peruanu con oficiu d'inxenieru. Con él empecipió la etapa llamada la República Aristocrática, que duraría hasta 1919.
Eduardo López de Romaña | |||||
---|---|---|---|---|---|
8 setiembre 1899 - 8 setiembre 1903 ← Nicolás de Piérola Villena - Manuel Candamo Iriarte →
| |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Arequipa, 19 de marzu de 1847 | ||||
Nacionalidá | Perú | ||||
Muerte | Yura (en) , 26 de mayu de 1912 (65 años) | ||||
Familia | |||||
Hermanos/es | Alejandro López de Romaña | ||||
Estudios | |||||
Estudios | Stonyhurst College (es) | ||||
Llingües falaes | castellanu | ||||
Oficiu | políticu, inxenieru, empresariu | ||||
Premios |
ver
| ||||
Creencies | |||||
Partíu políticu | Partido Civil (es) | ||||
Miembru d'una prominente familia arequipeña, de raigaños coloniales, educar n'Inglaterra y especializóse na construcción de pontes pa les víes ferriales. Trabayó na India y en Brasil. Retornó al Perú y anició en Arequipa, onde punxo los sos servicios en beneficiu de la comunidá. Dotó del serviciu d'agua potable a la so ciudá natal. Foi propietariu de vastes faciendes nel valle del Tambo. Participó na defensa mientres la guerra con Chile. Mientres el segundu gobiernu de Nicolás de Piérola foi nomáu titular del flamante Ministeriu de Fomentu y Obres Públiques, en 1896. Aportó a alcalde d'Arequipa en 1897. Nomáu candidatu a la presidencia representando a l'alianza demócrata-civilista, trunfó nes eleiciones de 1899.
Mientres el so gobiernu siguióse'l desenvolvimientu de l'agricultura, la minería y la industria; promovió la colonización de los valles interandinos y les rexones orientales; promulgó'l Códigu de Minería en 1901, el Códigu de Comerciu y el Códigu d'Agües en 1902; creó l'Estancu del Sal pa financiar la recuperación de les provincies de Tacna y Arica en poder chilenu; y encaró los problemes derivaos de la política de chilenización en dichos territorios, que buscaben perpetuar la ocupación. Remató'l so mandatu ensin mayor problema, dempués de lo que retiróse a la vida privada.