Guerra de Socesión Castellana
From Wikipedia, the free encyclopedia
Plantía:Campaña Guerra de Socesión Castellana
Guerra de Socesión Castellana | ||||
---|---|---|---|---|
Parte de conflicto por la sucesión de Enrique IV de Castilla (es) | ||||
Fecha | 1475 (Gregorianu) → 1479 (Gregorianu) | |||
Llugar | Península ibérica y océanu Atlánticu | |||
Causes | Proclamación simultánea d'Isabel y Juana como reines de Castiella | |||
Resultáu | Isabel ye reconocida reina de Castiella y Portugal llogra la hexemonía nel Atlánticu | |||
Consecuencies |
Tratáu de Alcáçovas:
| |||
Belixerantes | ||||
| ||||
Comandantes | ||||
| ||||
[editar datos en Wikidata] |
Llámase Guerra de Socesión Castellana al conflictu bélicu que se produció de 1475 a 1479 pola socesión de la Corona de Castiella ente los partidarios de Juana de Trastámara, fía del difuntu monarca Enrique IV de Castiella, y los d'Isabel, hermanasca d'esti postreru.
La guerra tuvo un marcáu calter internacional porque Isabel taba casada con Fernando, herederu de la Corona d'Aragón, ente que Juana casárase col rei Alfonso V de Portugal. Francia tamién intervieno, sofitando a Portugal pa evitar qu'Aragón, el so rival n'Italia, xunir a Castiella.
A pesar de dellos ésitos iniciales pa los partidarios de Juana, la escasa agresividá militar d'Alfonso V y les consecuencies polítiques de la batalla de Toro[1][2] llevaron a la desintegración del bandu juanista ente 1476 y 1477. El matrimoniu d'Isabel y Fernando foi reconocíu nes cortes de Madrigal (abril-ochobre de 1476) y la so fía Isabel xurada heredera de la corona de Castiella.[3]
A partir d'entós el conflictu consistió esencialmente nuna guerra ente Castiella y Portugal, cobrando gran importancia la guerra naval nel océanu Atlánticu. Les flotes portugueses imponer a les castellanes na llucha pol accesu a les riqueces de Guinea (oru y esclavos),[4][5]onde se llibró la decisiva batalla naval de Guinea.
La guerra concluyó en 1479 cola firma del Tratáu de Alcáçovas, que reconocía a Isabel y Fernando como reis de Castiella y otorgaba a Portugal la hexemonía nel Atlánticu, cola esceición de les islles Canaries. Juana perdió'l so derechu al tronu y tuvo que permanecer en Portugal hasta la so muerte.
Esti conflictu foi llamáu tamién Guerra Civil Castellana, pero esti nome induz a tracamundiu con otres guerres civiles qu'afectaron a Castiella nos sieglos XIV y XV. Dellos autores falen de Guerra de Portugal, pero esti nome ye parcial (claramente denota un puntu de vista castellanu) y fai escaecer que'l bandu juanista tamién podía considerase castellanu llexítimamente. Otres vegaes utilizóse'l términu Guerra Peninsular, a nun confundir col nome inglés y portugués de la Guerra de la Independencia Española (1808–1814). A lo último, dellos autores prefieren la espresión neutra de Guerra de 1475–1479.