Historia d'Irán
From Wikipedia, the free encyclopedia
La historia d'Irán puede faer referencia a la hestoria del modernu país con esti nome, pero tamién s'utiliza, nun sentíu más ampliu, pa referise a la hestoria del llamáu Gran Irán (denomináu continente cultural iraniu na Encyclopædia iranica), un estensu territoriu que toma la zona que va dende'l Éufrates al oeste hasta'l ríu Indo y el Jaxartes nel este y dende el Cáucasu, Mar Caspiu y mar d'Aral nel norte al golfu Pérsicu y el golfu d'Omán nel sur. El Gran Irán inclúi les modernes naciones d'Irán, Azerbaixán, Afganistán, Turkmenistán, Taxiquistán, Uzbequistán, les partes orientales de Turquía ya Iraq y les partes de Paquistán que queden al oeste del Indo. Nesta rexón desenvolvióse una de les más antigües civilizaciones del mundu, que, a lo llargo de miles d'años, pasó por distintes etapes: dende l'antigua civilización na meseta iranina, la civilización manaeana n'Azerbaixán, Shahr-i Sokhta (‘ciudá quemada') cerca de Zabol en Sistán y Baluchistán, y l'antigua civilización de Jiroft en Kermán (más de 5000 e.C. ) siguíu pol reinu d'Elam (más de 3000 e.C. ) y les dinastíes meda, aqueménida, parta, sasánida y los siguientes imperios hasta la moderna República Islámica d'Irán.
Irán foi conocíu n'Occidente hasta 1935 como Persia, nome deriváu del griegu Persis, usáu pa referise a la nación irania, el so pueblu y los sos imperios antiguos. Los iraninos llamen al so país Irán / Iranshahr dende'l periodu sasánida.
El nome Persia provién de la rexón del sur d'Irán, llamada Fars/Pars, deriváu de Parshua, llugar d'orixe del Imperiu persa.