La Llibertá guiando al pueblu
pintura d'Eugène Delacroix / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Llibertá guiando al pueblu ye un cuadru pintáu por Eugène Delacroix en 1830 y calteníu nel Muséu del Louvre de París.
Esti artículu o seición necesita correxise urxentemente. Tien fallos na redaición, la gramática o la ortografía que precisen meyorase. |
La Liberté guidant le peuple (28 juillet 1830) | |
---|---|
Tipos | pintura |
Artista | Eugène Delacroix |
Basáu en | revolución de 1830 |
Añu | 1830 ↔ 1830 |
Periodu | romanticismu |
Xéneru | pintura de historia (es) |
Estilu | romanticismu |
Material | pintura al oleu y Llenzu |
Dimensiones | 260 () × 325 () cm |
Propietariu |
Eugène Delacroix Estado francés (es) |
Coleición | departamento de pintura del Louvre (es) |
Història | |
Data | Fet destacat |
conservación y restauración (es) | |
2013 | Vandalismu, Louvre-Lens |
Catalogación | |
Códigu muséu | RF 129 |
Catálogu |
A Treasury of Art Masterpieces: from the Renaissance to the Present Day (es) :(116) Las pinturas más famosas del mundo (es) :(49) Explication des ouvrages de peintures, sculpture, gravure, lithograpgie et architecture des artistes vivans exposés au musée Royal le 1er mai 1831 (en) :(511) Tout l'œuvre peint de Delacroix (en) :(195) |
Sitiu web | http://www.louvre.fr/oeuvre-notices/le-28-juillet-la-liberte-guidant-le-peuple |
El llenzu representa una escena del 28 de xunetu de 1830 na que'l pueblu de París llevantó barricaes. El rei Carlos X de Francia suprimiera'l parllamentu por decretu y tenía la intención d'acutar la llibertá de prensa. Los disturbios iniciales convertir nun llevantamientu que desaguó nuna revolución siguida por ciudadanos enoxaos de toles clases sociales. Nun esistió un únicu cabezaleru. Por eso Delacroix representa a la Llibertá como guía que conduz al pueblu. Tampoco ta representada d'una forma astracta, sinón que ye una figura alegórica bien sensual y real.
L'espectador namái tien dos posibilidad, el xunise a la masa, o'l ser afaráu por ella. El pueblu ye la unión de clases: representar al burgués col so sombreru de copa y empuñando el fusil, al llau un andrajoso y un mancáu que pide clemencia a Francia. Al fondu apaecen gurrianes y fumos de la batalla qu'esleen un barriu francés abondo realista. A los pies de la Llibertá un morrebundu mirar fijamente indicándonos que valió la pena morrer por ella.
El cuadru foi mercáu pol Estáu Francés en 1831, pero ante les crítiques recibíes paez ser que foi devueltu al autor en 1839. Sicasí, en 1848 el direutor de los museos nacional reclamar, siendo apurríu pol autor al añu siguiente. Cuando s'instauró'l Segundu Imperiu la tela pasó a formar parte de la reserva del Louvre, hasta que quedó espuestu en 1863, dempués de la muerte del autor. La obra convirtióse nun iconu universal de la llucha pola llibertá.
Entamé una tema moderna, una barricada, y si nun lluché pola patria, siquier voi pintar pa ella.Eugène Delacroix