Periodu helenísticu d'Exiptu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Periodu helenísticu (o alexandrín) ye un términu acuñáu a mediaos del sieglu XIX pol historiador alemán Johann Gustav Droysen pa designar el periodu históricu entendíu ente la muerte d'Alexandru Magnu (323 e. C.) y la de Cleopatra y Marcu Antoniu tres la so derrota na Batalla d'Accio (30 e. C.).
L'ámbitu xeográficu nel que se desenvolvió'l periodu helenísticu entiende l'estensu territoriu conquistáu por Alexandru Magnu, qu'a la so muerte estazar en diverses entidaes polítiques rexíes por dinastíes d'orixe griegu o macedoniu.
Nel Antiguu Exiptu, nesta etapa histórica, qu'asocede al llamáu Periodu tardíu, reinaron dos dinastíes d'orixe helénicu: la Macedonia (332 e. C. a 309 e. C.) y la Ptolemaica (305 e. C. a 30 e. C.)
Dellos historiadores denominen periodu grecorromanu d'Exiptu a la dómina que trescurre dende la entrada d'Alexandru Magnu nel país hasta les últimes fases de la dominación romana d'Exiptu, que conclúi tres la muerte de Teodosio I el Grande.