Referendu d'autodetermín de Cataluña
From Wikipedia, the free encyclopedia
El referendu d'autodetermín de Cataluña ye un referendu d'independencia que ta previstu que se celebre'l 9 de payares de 2014, según un alcuerdu de gobernabilidá ratificáu por Artur Mas per parte de Convergència i Unió y Oriol Junqueras per parte d'Esquerra Republicana de Catalunya'l 18 d'avientu de 2012 y conocíu como'l Pautu pola Llibertá.[1]
• 2017 → | |||||||||||
Procesu participativu sobre'l futuru políticu de Cataluña | |||||||||||
9 de payares de 2014 | |||||||||||
Tipu d'eleición: | Alternativa a la consulta sobre'l futuru políticu de Cataluña 2014. Suspendíes dambes pel Tribunal Constitucional. | ||||||||||
Debate(s): | "¿Quier que Cataluña seya un Estáu?" y "En casu afirmativu, ¿quier que Cataluña seya un Estáu independiente?" | ||||||||||
Demografía eleutoral | |||||||||||
Votantes : | 2 305 290 | ||||||||||
37.02% | |||||||||||
Resultaos | |||||||||||
amuesa'l porcentaxe de votu. | |||||||||||
Sí-Sí | 80.76% | ||||||||||
Sí-Non | 10.07% | ||||||||||
Sí-Blancu | 0.97% | ||||||||||
Non | 4.54% | ||||||||||
Voto en blancu | 0.56% | ||||||||||
Otros | 3.09% | ||||||||||
Fonte: El País |
L'alcuerdu permite qu'Artur Mas seya investíu Presidente de la Generalitat de Catalunya per segunda vegada. El referendu habría de dir precedíu de l'aprobación d'una Llei de consultes nel 2013.[2]
Ente una eventual negativa del Gobiernu d'España a aprobar una consulta llegal sobre la independencia de Cataluña o a la torga dafechu d'una consulta per aciu de la llei catalana per parte de les instituciones españoles, el presidente Artur Mas declaró'l 5 de setiembre de 2013 que convocaría unes eleiciones en clave plebiscitaries. Unes eleiciones qu'habríen celebrase como mui tarde'l 2016 yá que ye l'últimu añu de llexislatura.