Támara de Campos
conceyu de la provincia de Palencia (España) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Támara de Campos ye un conceyu[2] y una llocalidá d'España asitiada na zona central de la provincia de Palencia, na comunidá autónoma de Castiella y Llión. Atópase na contorna natural de Tierra de Campos y forma parte, coles mesmes, del partíu xudicial de Palencia.[3]
Támara de Campos | |
---|---|
Alministración | |
País | España |
Autonomía | Castiella y Lleón |
Provincia | provincia de Palencia |
Partíu xudicial | Palencia |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Alcaldesa de Támara de Campos | María Concha Gallardo García |
Nome oficial | Támara de Campos (es)[1] |
Códigu postal |
34439 |
Xeografía | |
Coordenaes | 42°12′12″N 4°23′37″W |
Superficie | 20.75 km² |
Altitú | 790 m |
Llenda con | Frómista, Santoyo, Astudillo, Amusco y Piña de Campos |
Demografía | |
Población |
75 hab. (2023) - 34 homes (2019) - 33 muyeres (2019) |
Porcentaxe |
0% de provincia de Palencia 0% de Castiella y Lleón 0% de España |
Densidá | 3,61 hab/km² |
tamaradecampos.dip-palencia.es | |
Los sos oríxenes remontar a la repoblación efectuada na zona mientres el sieglu X tres les meyores feches en Sahagún, Carrión y Astudillo. Dichu orixe podría tar rellacionáu cola fundación del monesteriu de San Miguel, yá mentáu en 960.[4] Darréu foi, xunto con otros ocho poblaciones, una de les llamaes Nueve Villes de Campos, que compartíen términos comunes pero gociaben d'ordenances propies y cuntaben con un gobiernu federáu que s'axuntaba una vegada al añu n'asamblea en Támara.[5]
A finales del sieglu XII o nel XIII la Orde de San Xuan de Xerusalén fundó un hospital de pelegrinos, qu'influyó na prosperidá de la villa al trate beneficiada pol pasu cercanu del Camín de Santiago. Los vecinos de la mesma escoyeron voluntariamente ser vasallos de la Orde y como tal apaez entá nel Magüetu de les Behetrías, a mediaos del sieglu XIV,[6] magar los censos publicaos nos siguientes sieglos yá apaez citada como llugar de realengu. Finalmente, tres la cayida del Antiguu Réxime quedó constituyida en conceyu constitucional.
La villa, nel so conxuntu, tien la declaración de Bien d'Interés Cultural, na categoría de Conxuntu Históricu Artísticu,[7] y ente'l so patrimoniu destaca especialmente la ilesia de San Hipólito el Real (tamién declarada BIC), l'Hospital de San Xuan de Xerusalén y el monesteriu de San Miguel, amás de delles cases nobles y los restos de la muralla medieval. Ye'l llugar de nacencia de Sinesio Delgado, fundador de la Sociedá Xeneral d'Autores y Editores (SGAE).
La so economía básase principalmente nel sector primariu; en dómina contemporánea, l'aumentu del turismu rural y el so patrimoniu históricu-artísticu provocó una diversificación de la mesma. Ente les celebraciones que tienen llugar a lo llargo del añu destaquen les fiestes patronales n'honor de San Hipólito, el 13 d'agostu, pero especialmente la fiesta de la Cruz, el 3 de mayu, que la so tradición remontar a lo menos a 1502; esta inclúi una danza de paloteos, escenificada por ocho danzantes a los qu'acompaña'l «Chiborra», personaxe común a otres munches fiestes de la provincia.[8]