Túnel de base de San Gotardu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El túnel de base de San Gotardo, meyor traducíu como túnel baxu de San Gotardo (pa estremalo del anterior, que ta 600 m más arriba), ye un túnel ferroviariu so los Alpes en Suiza. Con un llargor de 57,09 km y un total de 151,84 km de túneles y galeríes, ye'l túnel ferroviariu más llargu y fondu del mundu. La perforación concluyó'l 15 d'ochobre de 2010[1] y foi inauguráu oficialmente'l 1 de xunu de 2016.[2][3]
Túnel de base de San Gotardu | |
---|---|
Gotthard-Basistunnel (en) | |
túnel de una línea ferroviaria de alta velocidad (es) , megaproyeutu de tresporte y Túnel de base (es) | |
Llocalización | |
Estáu federáu | Suiza |
Cantón | Cantón d'Uri |
Coordenaes | 46°36′00″N 8°45′54″E |
Historia y usu | |
Dueñu | Ferrocarriles Federales Suizos (es) |
Xestión | Ferrocarriles Federales Suizos (es) |
Orixe del nome | Paso de San Gotardo (es) |
Llargor | 57,09 km |
Crucia | Macizo de San Gotardo (es) |
Tresporta | Ferrocarril de San Gotardo (es) |
Vía de tren | |
Anchu de vía | ancho de vía estándar (es) |
Llende de velocidá | 249 km/h |
Electrificación | Electrificación ferroviaria de 15 kV de CA (es) |
Web oficial | |
La obra, con un costu de 12 000 millones de francos suizos,[4] consta de dos túneles separaos polos qu'escurre una vía en cada unu. Ye parte del proyeutu suizu AlpTransit, tamién conocíu como New Railway Link through the Alps (NRLA), que coles mesmes inclúi los túneles de Lötschberg y Monte Ceneri ente los cantones suizos de Berna y Valais.
Los túneles tienen la finalidá de facilitar el pasu de los Alpes y establecer una ruta direuta apta pa trenes d'alta velocidá. El tiempu anterior de viaxe de casi cuatro hores ente Zúrich y Milán amenorgar a dos hores y media.
Les boques del túnel tán cerca de les ciudaes d'Erstfeld (cantón de Uri) (norte) y Bodio (cantón del Tesinu) (sur).