Àsia interior
From Wikipedia, the free encyclopedia
Àsia interior es refereix a les regions sense litoral de l'Àsia Oriental i Àsia del Nord que formen part de l'actual Xina occidental, Mongòlia, el Llunyà Orient rus i Sibèria. Se superposa amb algunes definicions de l'Àsia Central, principalment les històriques, però algunes regions que a vegades s'inclouen com a part d'Àsia Interior (com el nord-est de la Xina) no es consideren part de l'Àsia Central per cap de les seves definicions. Àsia interior pot ser considerada com la "frontera" de la Xina, i limitada per Àsia Oriental, que consisteix en la Xina, el Japó i Corea.[1]
L'extensió d'Àsia Interior va ser vista de manera diferent en diferents períodes. "Àsia Interior" a vegades es contrasta amb la "Xina estricta", és a dir les províncies originals, aquelles amb la majoria de les poblacions xineses Han. El 1800 estava compost per quatre àrees principals, a saber, Manxúria (modern nord-est de la Xina i Manxúria exterior), Altiplà de Mongòlia (Mongòlia Interior i exterior), Xinjiang i el Tibet. Aquestes zones havien estat conquistades per la dinastia Qing, però es van governar a través de diferents estructures administratives no com a províncies regulars durant la major part del període Qing.[2] L'agència del govern Qing coneguda com el Lifan Iuan es va establir per a supervisar les regions de l'Imperi Asiàtic.