Álvar Núñez Cabeza de Vaca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Álvar Núñez Cabeza de Vaca (Jerez de la Frontera, 1490 ↔ 1507 - Sevilla, 1559)[1] fou un explorador espanyol del Nou Món. Fou un dels quatre supervivents de l'expedició de Narváez que durant vuit anys va recórrer el sud-oest dels Estats Units i nord de Mèxic fins a arribar a Culiacán, a Sinaloa, on trobaren una població espanyola. En tornar a la Península, el 1537, va escriure un relat, publicat per primera vegada el 1542 amb el títol de La Relación, tot i que en posteriors reedicions passà a anomenar-se Naufragios
Monument a Houston (Texas) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1490 ↔ 1507 Jerez de la Frontera |
Mort | 1559 Sevilla |
Causa de mort | causes naturals |
Adelantat | |
Dades personals | |
Nacionalitat | espanyol |
Religió | Catòlica |
Es coneix per | Conquistador, explorador. 1r en descriure les cascades de l'Iguaçú |
Activitat | |
Ocupació | conquistador, escriptor, militar, explorador, historiador |
Activitat | (Floruit: segle XVI ) |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit de terra |
Rang militar | soldat |
Participà en | |
1527 | expedició de Narváez |
Família | |
Cònjuge | Maria Marmolejo |
Fills | desconegut |
Pares | Francisco de Vera i Teresa Cabeza de Vaca y de Zurita |
Parents | Pedro de Vera |
Posteriorment, el 1540, tornà a Amèrica, sent anomenat Governador de Nova Andalusia,[2] a l'actual Argentina, i on havia de restablir l'assentament de Buenos Aires, tot i que no tingué èxit. Amb tot fou el primer europeu a explorar el riu Paraguai i descriure les cascades de l'Iguaçú. Allà s'enfrontà a Domingo Martínez de Irala, tornant a Espanya el 1545 per a ser jutjat. Fou deportat al nord d'Àfrica i tot i que posteriorment la sentència fou commutada mai va tornar a Amèrica. Va morir en la pobresa a Sevilla.