Eudox de Cnidos
filòsof i matemàtic de la Grècia Clàssica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Eudox de Cnidos (grec antic: Εὔδοξος ὁ Κνίδιος) (Cnidos, c. 408 aC - Cnidos, c. 355 aC), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.[1][2] L'esmenta Diògenes Laerci i la seva fama deriva de la seva condició d'astrònom més que de cap altra. Va introduir l'esfera a l'astronomia grega clàssica i va corregir alguns conceptes egipcis sobre la durada de l'any.[3] Totes les seves obres originals s'han perdut, encara que alguns fragments es conserven en el comentari d'Hiparc al poema d'Arat sobre l'astronomia.[4] El llibre Esfèriques de Teodosi de Bitínia es pot basar en una obra d'Eudox.[5]
No s'ha de confondre amb Eudox (poeta còmic), Eudox de Cízic, o Eudox de Rodes. |
Nom original | (grc) Εὔδοξος ὁ Κνίδιος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 408 aC Cnidos (antiga Grècia) |
Mort | c. 355 aC (52/53 anys) Cnidos (antiga Grècia) |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
Ocupació | matemàtic, filòsof, escriptor, geògraf |
Període | Període hel·lenístic |
Professors | Arquites de Tarant, Filistió i Plató |
Alumnes | Menecme, Dinostrat, Crisip de Cnidos i Cal·lip de Cízic |
Eudox fou deixeble d'Arquites de Tàrent en geometria, i de Plató; va anar a Egipte on va rebre la protecció de Nectabeu I. Després va ensenyar filosofia a Cízic i a la Propòntida, i va anar a Atenes a 23 anys. Va tenir un grup de deixebles a l'Acadèmia platònica. Va tenir un fill i algunes filles i va escriure alguns llibres sobre astronomia i geometria. Va morir a 53 anys.
Aristòtil diu que va fer esferes separades per les estrelles, el sol, la lluna i els planetes; Arquimedes diu que va mesurar el diàmetre del sol com 9 vegades més gran que el de la lluna; Vitrubi li atribueix la invenció d'un dial solar anomenat ἀράχνη (aranya); i es tenen diverses notícies fragmentàries més; però l'únic cert és el que diu el poema d'Arat de Cnidos i el comentari d'Hiparc. Les seves obres són: