Òrgan col·legiat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un òrgan col·legiat és aquell òrgan administratiu de caràcter plurititular, que es crea formalment i està integrat per 3 o més persones, als quals se'ls atribueix funcions administratives de decisió, proposta, assessorament, control i que actuïn integrats en l'administració pública.[1] Un exemple seria el Govern de la Generalitat de Catalunya que és l'òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives que és format per tots els consellers i coordinat pel president. Les seves funcions primordials són: dur a terme el programa de govern i regir les activitats de l'Administració de la Generalitat.[2] El funcionament i la composició dels òrgans col·legiats ve determinat per la Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú en els articles que van del 23 al 27.[3] De totes maneres cal aclarir, que la disposició addicional primera de la llei 30/1992 especifica que les disposicions d'aquesta llei no són aplicables al ple ni, si s'escau, a la comissió de govern de les entitats locals, als òrgans col·legiats del Govern de la nació ni als òrgans de govern de les comunitats autònomes, pel que el govern de la Generalitat és un òrgan col·legiat la normativa de la qual no és aplicable a partir de la llei 30/1992.
La mencionada llei 30/1992 va ser derogada a partir del 2 de octubre de 2016 per la llei 39/2015. Els organs col·legiats es regulen a la llei 40/2015 de 1 d'octubre en al capítol 2 dels Òrgans de les Administracions Públiques.