1843
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1843 (mdcccxliii) |
| Islàmic | 1259 – 1260 |
| Xinès | 4539 – 4540 |
| Hebreu | 5603 – 5604 |
| Calendaris hindús | 1898 – 1899 (Vikram Samvat) 1765 – 1766 (Shaka Samvat) 4944 – 4945 (Kali Yuga) |
| Persa | 1221 – 1222 |
| Armeni | 1292 |
| Rúnic | 2093 |
| Ab urbe condita | 2596 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1810 1820 1830 - 1840 - 1850 1860 1870 | |
| Anys | |
| 1840 1841 1842 - 1843 - 1844 1845 1846 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 30 de maig - Catalunya: començant al Camp de Tarragona, s'hi esdevé una conspiració contra el govern del general Espartero en la qual participa el general Prim.[1]
- 2 de setembre - Barcelona: s'hi esdevé "la Jamància", una revolta popular contra el govern espanyol per la situació de gana i pobresa.
- 24 d'octubre − Barcelona: Bombardeig de la ciutat des del Castell de Montjuïc i la Ciutadella.
- 9 de novembre - Vallibona (els Ports): Josep Meseguer i Costa, eclesiàstic valencià (m. 1920).
- Inici de la publicació de la revista Lo Verdader Català.
- Resta del món
- 23 de maig - Xile pren possessió de l'Estret de Magallanes.
- 16 d'octubre - Dublín (Irlanda): William Rowan Hamilton formula els nombres quaternions.
- 5 de novembre - Sota el pretext d'atacs a missioners francesos el 1836, la França annexiona el Tahiti.
- Isabel II d'Espanya assoleix la majoria d'edat.
- Insurrecció a Atenes, que provoca un canvi cap a la monarquia constitucional.
Naixements
- Països Catalans
- 12 de febrer - València (l'Horta): Eduard Boscà i Casanovas, metge i naturalista valencià (m. 1924).
- 23 de maig - Girona, Gironès: Joaquim Vayreda i Vila, pintor català (m. 1894).[2]
- 4 de juliol - Gràcia, Barcelona: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català.
- 3 d'agost - Calonge (Baix Empordà): Isabel Vilà i Pujol, mestra, considerada la primera sindicalista catalana.
- 12 de setembre - Xàtiva (la Costera): Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (m. 1922).[3]
- Sant Cugat Sesgarrigues, Josep Pascual militar destacat en les Guerres carlines.
- Barcelona: Eleonor Carreras Torrescasana, pintora catalana (m. 1907).[4]
- Resta del món
- 29 de gener - Niles, Ohio (EUA): William McKinley, 24è president dels Estats Units (m. 1901).
- 28 de febrer - Mannheim, Alemanya: Anna Peters, pintora alemanya (m. 1926).[5]
- 15 d'abril: Henry James, escriptor i crític literari nord-americà (m. 1916).
- 10 de maig: Benito Pérez Galdós escriptor espanyol (m. 1920).[6]
- 21 de maig:
- Louis Renault, jurista francès, Premi Nobel de la Pau en 1907 (m. 1918).[7]
- Charles Albert Gobat, polític suís, Premi Nobel de la Pau en 1902 (m. 1914).[8]
- 6 de juny - Tübingen, Regne de Württemberg: Friedrich Hölderlin, poeta alemany (n. 1770).
- 9 de juny: Bertha von Suttner, pacifista i escriptora austríaca, premi Nobel de la Pau en 1905 (m. 1914).[9]
- 7 de juliol: Camillo Golgi, metge italià, Premi Nobel de Medicina en 1906 (m. 1926).[10]
- 15 de juny, Bergen, Noruega: Edvard Grieg, compositor i pianista noruec.[11]
- 12 de juliol, Lió: Nina de Callias, escriptora, pianista i salonniere francesa (m. 1884).[12]
- 17 de juliol: Julio Argentino Roca, militar, president de l'Argentina (1880-1886 i 1898-1904) (m. 1914).
- 14 de novembre, París: Abel Hovelacque, antropòleg, lingüista i polític francès.
- 11 de desembre: Robert Koch, bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina en 1905 (m. 1910).
- 15 de desembre, Madrid: Francisco Silvela, polític i escriptor espanyol. Ppesident del govern entre el 1899 i el 1902. (m. 1905).
- 29 de desembre, Castell de Monrepos, Neuwiedː Elisabet de Wied, reina de Romania i escriptora, de nom de ploma Carmen Sylva.[13]
- Louise Madeleine Denau, cantant francesa
Necrològiques
- 7 de juny - Tübingen, Regne de Württemberg: Friedrich Hölderlin, poeta alemany (n. 1770).[14]
- 9 de juliol - Cambridgeport, Massachusetts (EUA): Washington Allston, pintor i escriptor nord-americà (n. 1779).[15]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Joan Prim i Prats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 novembre 2011].
- ↑ «Joaquim Vayreda i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Simón Palmer, Carmen. «Matilde Ridocci y García» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Fernando Alcolea - Elionor Carreras i Torrescasana» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Riepl-Schmidt, Maja. Wider das verkochte und verbügelte Leben: Frauen-Emanzipation in Stuttgart seit 1800 (en alemany), 1990. ISBN 978-3-925344-64-0.
- ↑ «Benito Pérez Galdós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1907» (en anglès americà). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1902» (en anglès americà). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Bertha von Suttner. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Edvard Grieg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Hersent, Nathalie. «Nina de Villard, une indépendance de salon» (en francès). Liberation, 05-01-2022. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Wied, Isabel de» (en castellà). El libro durmiente, 14-04-2020. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Friedrich Hölderlin | German poet» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Washington Allston | American painter and author» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1843 |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
