Abdó i Senén
màrtirs / From Wikipedia, the free encyclopedia
Abdó i Senén (o Abdó i Senent) (? - c. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, i la seua festa se celebra el 30 de juliol.[1] A algunes localitats se celebra el 20 de març o el primer diumenge de maig.[2]
retaule de sant Abdó i Senén de Jaume Huguet (1460). (església de Sant Pere de Terrassa) | |
Biografia | |
---|---|
Abdon ( - 250). Sant Sennen ( - 250). Sant | |
Naixement | Abdo i Sennis segle iii Pèrsia? |
Mort | Roma |
Sepultura | Basilica di San Marco (Roma); altres tradicions diuen que són a l'abadia de Santa Maria d'Arles, l'abadia de Saint-Médard a Soissons o a Florència |
Període | Imperi Romà |
màrtirs | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | antiga |
Pelegrinatge | Roma, Arles (Vallespir) |
Festivitat | 30 de juliol |
Iconografia | els dos junts, amb robes de noble i amb diadema o corona i espases a la mà |
Patró de | diòcesi de Perpinyà, Alcoi, Lleó, Péscia (Itàlia), Sahagún, Cubelles, Banyoles (Terme), Gualta, Arles de Tec, l'Espluga de Francolí, Simat de la Valldigna, Albalat de la Ribera, Sagunt, Sueca, Inca, etc.; hortolans (a partir del s. XVI-XVII van ser substituïts per Sant Isidre), llauradors; boters, enterradors; Torrent coneguts amb el 1r nom citat "Abdón i Senén". |
Cronologia | |
1969 | supressió del culte Causat per: Concili Vaticà II |
Aquests sants van ser, juntament amb sant Galderic, els primers patrons dels llauradors i pagesos, sobretot dels hortolans, ja al segle XII, sent a partir del segle xvii substituïts progressivament per Sant Isidre, a partir de la penetració cultural i política castellana.[3][4] Cal dir que també es troben arreu de la Mediterrània.
La seva popularitat a les terres de parla catalana fa que també rebin altres denominacions com sant Nin i sant Non, els sants de la Pedra o, a Mallorca, sant No i sant Ne.[5]