Abelisàurids
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els abelisàurids (Abelisauridae, 'llangardaixos d'Abel') constitueixen una família (o clade) de dinosaures teròpodes ceratosaures. Els abelisàurids van prosperar durant el període Cretaci, a l'àntic supercontinent del sud de Gondwana i, actualment, les seves restes fòssils es troben en els continents moderns d'Àfrica i Sud-amèrica, així com al subcontinent de l'Índia i l'illa de Madagascar.
Abelisauridae | |
---|---|
Esquelet reconstruït d'aucasaure | |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Saurischia |
Superfamília | Abelisauroidea |
Família | Abelisauridae Bonaparte i Novas, 1985 |
Mida | |
Com la majoria de teròpodes, els abelisàurids eren carnívors bípedes. Es caracteritzaven per presentar unes extremitats anteriors curtes i ornamentacions al crani, amb protuberàncies i punxes. En els abelisàurids més tardans, com Carnotaurus, els braços van esdevenir gairebé vestigials, el crani es va tornar més curt i van desenvolupar crestes ossies sobre els ulls. La majoria dels abelisàurids coneguts deurien mesurar entre 5 i 9 metres de longitud, des del morro fins al final de la cua.