Afàsia de Wernicke
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'afàsia de Wernicke o afàsia receptiva és un trastorn del llenguatge que consisteix en la incapacitat per comprendre i repetir el llenguatge parlat, producte d'una lesió en una àrea del lòbul temporal del cervell encarregada de traduir la informació sensorial auditiva en unitats de significat. L'anatomista alemany Carl Wernicke va identificar aquesta àrea incloent-la el 1874 en el que es considera la primera teoria neurolingüística, raó per la qual aquesta àrea és anomenada en honor seu.[1]
Dades ràpides Tipus, Especialitat ...
Tipus | afàsia aguda i incapacitat per comprendre la parla |
---|---|
Especialitat | neurologia |
Classificació | |
CIM-10 | F80.2 |
CIM-9 | 784.3 |
Recursos externs | |
MeSH | D001041 |
Tanca