Agència Espacial Brasilera
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Agència Espacial Brasilera (en portuguès Agência Espacial Brasileira) coneguda també per la seva sigla AEB, és l'autoritat civil del Brasil que està a càrrec del programa espacial del país. Aquesta opera en la base espacial d'Alcántara i el Centre de Llançament de Barreira do Inferno. L'agència ha posat al Brasil al capdavant de la tecnologia espacial en Llatinoamèrica i ho ha convertit en un soci important per a la cooperació en l'Estació Espacial Internacional.[1]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | AEB | ||||
Tipus | agència espacial | ||||
Camp de treball | Brazilian space program (en) | ||||
Història | |||||
Creació | 10 febrer 1994 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | José Raimundo Coelho (en) | ||||
Entitat matriu | Ministry of Science, Technology and Innovation (en) | ||||
Part de | Ministry of Science, Technology and Innovation (en) | ||||
Lloc web | gov.br… | ||||
L'agència espacial brasilera és la successora del programa espacial brasiler, el qual es trobava prèviament sota control militar. La transferència al control civil es va realitzar el 10 de febrer de 1994.
En 2003 l'agència va sofrir un dur cop que va retardar els seus projectes més importants quan l'explosió d'un coet en la plataforma de llançament va matar 21 enginyers.
Brasil va llançar reeixidament el seu primer coet a l'espai el 23 d'octubre de 2004 des del Centre de Llançament d'Alcántara. El coet era un VSB-30 llançat en una missió suborbital, seguint-li diversos llançaments reeixits.[2][3][4]
El 30 de març de 2006, l'astronauta de l'AEB Marcos Pontes es va convertir en el primer brasiler i la primera persona de parla portuguesa a anar a l'espai, romanent una setmana en l'estació espacial internacional. Durant el seu viatge, Pontes va dur a terme vuit experiments seleccionats per l'AEB. Marcos Pontes va aterrar en Kazakhstan el 8 d'abril de 2006 amb la tripulació de l'Expedició 12 (ISS).[5]
L'agència espacial brasilera ha buscat dur a terme una política de desenvolupament compartit amb altres programes espacials més avançats. Inicialment va dependre altament dels Estats Units, però en trobar dificultats amb la transferència tecnològica, Brasil va decidir diversificar i treballar amb altres nacions com Rússia, Ucraïna, Israel, i Xina.