Agàtocles de Siracusa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Agàtocles (llatí: Agathŏcles, grec antic: Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília. La seva història és coneguda per Diodor de Sicília i Justí, però el primer va treure el seu relat de Timeu de Tauromenion, expulsat de l'illa per Agàtocles, al qual li tenia un rancor personal.
Nom original | (grc) Ἀγαθοκλῆς |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 361 aC Himera (Sicília) |
Mort | 289 aC (71/72 anys) Siracusa (Sicília) |
Monarca | |
Estrateg | |
Activitat | |
Camp de treball | Política |
Ocupació | polític, militar, soldat |
Família | |
Cònjuge | Alkia (en) Teoxena de Siracusa Widow of Damas (en) |
Fills | Arcàgat ( Widow of Damas (en) ) Lanassa ( Alkia (en) ) Archagathus de Líbia ( Teoxena de Siracusa) Agathocles II (en) ( Alkia (en) ) Heraclides ( Widow of Damas (en) ) Theoxena of Egypt (en) ( Teoxena de Siracusa) |
Germans | Antandre |
Va néixer a Thermae, una dependència cartaginesa, de classe humil, fill de Carcinos de Règion i germà d'Antander; el seu pare el volia matar a causa d'un somni que deia que seria un dimoni, però la mare el va protegir, i als 7 anys el pare se'n va penedir. El va portar a Siracusa i es va dedicar al comerç. Va portar una vida extravagant però amb forta personalitat, fet que li va permetre fer-se amic de Dames, un noble local, sota la protecció del qual es va fer soldat, i arribà a tribú militar.
Quan Dames va morir es va casar amb la seva vídua, una dona molt rica, i així va esdevenir un dels ciutadans més rics de Siracusa. La seva intervenció en l'atac a Règion el va fer prou popular i fou nomenat estrateg (322 aC), però aviat fou condemnat a l'exili (319 aC) i va pujar al poder Sosístrat. La sort va canviar alguns cops i, finalment, contractà els serveis d'un exèrcit mercenari de siracusans i cartaginesos amb els quals va tornar a Siracusa (317 aC), on es feu restablir com a estrateg. Una vegada consolidat el seu poder, ordenà executar 4.000 ciutadans i en va desterrar 6.000, i es va fer proclamar sobirà de la ciutat amb el títol d'autocràtor, però es va declarar favorable a la democràcia, va abolir els deutes i va redistribuir la terra.