Al·lucinació
percepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una al·lucinació és la sensació de percebre una realitat no existent, és a dir, sense que intervinguin els sentits, en absència d'estímuls externs. Aquest terme va ser introduït per Jean-Étienne Dominique Esquirol al segle xviii.
Els meus ulls en el moment de les aparicions per August Natterer, un artista alemany que va crear nombrosos dibuixos de les seves al·lucinacions. | |
Tipus | símptoma psicopatològic, disrupció, perceptual distortion (en) i símptoma general |
---|---|
Especialitat | psiquiatria, psicologia mèdica i psicoteràpia |
Classificació | |
CIM-11 | MB27.2 |
CIM-10 | R44 |
CIM-9 | 780.1 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 19769 |
MedlinePlus | 003258 |
Patient UK | Odd-Ideas-Delusions-and-Hallucinations |
MeSH | D006212 |
UMLS CUI | C0018524 i C0235153 |
Aquesta percepció pot afectar qualsevol sentit i és deguda a un funcionament no convencional del cervell, bé produït per una malaltia mental, per un estat extrem de l'organisme o per haver consumit determinades drogues. No es consideren al·lucinacions les imatges o sensacions projectades als somnis.
Les al·lucinacions auditives són les més freqüents, especialment associades a sentir veus, el missatge de les quals pot ser desxifrar o no. Per contra, les al·lucinacions menys freqüents són les lligades al gust i l'olfacte. Usualment, es tracta de la percepció de pudor d'un aliment en descomposició sense que n'hi hagi cap.
Amb l’auge de la intel·ligència artificial s’ha popularitzat la noció d’al·lucinació artificial per referir-se als processos espontanis dels algoritmes que no es corresponen a les ordres donades als ordinadors, però són fenòmens que no tenen relació amb l’al·lucinació psicològica.