Albert Viaplana i Veà
arquitecte català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Albert Viaplana i Veà (Barcelona, 1933 - Barcelona, 14 de maig de 2014)[1] fou un arquitecte català, un dels últims referents de l'Escola de Barcelona. Es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1966,[2] on exercí com a professor des de 1978.[3] Obres seves com la Plaça de l'Estació de Sants (Barcelona) han estat assenyalades com a precursores del desconstructivisme. S'associà a la feina, primer amb Helio Piñón i després amb el seu fill, David Viaplana.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1933 Barcelona |
Mort | 14 maig 2014 (80/81 anys) Vinebre (Ribera d'Ebre) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Ocupador | Estudi Viaplana-Piñón Albert Viaplana/David Viaplana |
Obra | |
Obres destacables
| |
Projectes principals | Reconversió del Convent de Santa Mònica Remodelació de la Casa de la Caritat |
Premis | |
Lloc web | viaplana.com |
Tanca