Parc Natural de l'Albufera de Mallorca
parc natural de Mallorca / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca (pronúncia local: [səwβu'feɾə] o [səβu'feɾə] (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro i Sa Pobla.
Tipus | Àrea protegida, parc natural i albufera | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Muro (Mallorca) i sa Pobla (Mallorca) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | 2.036,23 ha 1.657,54691 ha | |||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 349668 | |||
Activitat | ||||
Creació | 1988 | |||
Lloc web | en.balearsnatura.com… | |||
S'Albufera de Mallorca és la zona humida més important de les Illes Balears, fou declarada Parc natural el 28 de gener de 1988 (Decret 4/1988). L'any 1987 va ser declarat Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA[1]) i el 1990 es va incloure dins el llistat de zones humides d'importància internacional pel Conveni de Ramsar. Forma part de la Xarxa Natura 2000, com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i Lloc d'importància comunitària (LIC[2]).
L'aigua és la base de la riquesa biològica de s'Albufera. L'aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l'aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d'aigües subterrànies). Les entrades a l'estiu d'aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna. La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l'herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum). A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l'om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l'arenal. Hi trobam gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d'elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s'Albufera l'any 1992. Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l'anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d'aigua (Natrix maura) i la tortuga d'aigua (Emys orbicularis). També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lules, dípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies). D'ocells, se n'han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals. Més de 10.000 aus hivernen a s'Albufera: ànneres, agrons i d'altres, a més de grans esbarts d'estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.