Alcorà
llibre sagrat de l'Islam / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Alcorà (àrab: القرآن, al-Qur'ān, /qur'ʔaːn/, ‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.[1] Per als musulmans, aquest llibre conté la paraula de Déu (Al·là), revelada al profeta Mahoma (Muhàmmad) per mitjà de l'arcàngel Gabriel (Jibril). Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab.
(ar) القرآن | |
---|---|
Alcorà del segle XII d'al-Àndalus | |
Tipus | text sagrat i obra literària |
Fitxa | |
Llengua | àrab clàssic |
Creació | 610 ↔ 632 |
Format per | 114 |
Dades i xifres | |
Gènere | literatura religiosa i text sagrat |
Personatges | Mahoma Noah in Islam (en) Jesús a l'islam Moises a l'islam Ibrahim Islamic view of Isaac (en) Maria a l'islam Zayd ibn Hàritha esposa de Lot Naamà Samiri (en) Abu-Làhab Umm-Jamil David in Islam (en) Goliat Harun Solomon in Islam (en) Adam a l'islam Caïm i Abel a l'islam Jibril reina de Sabà Eva Zàynab bint Jahx Khidr (en) Lot a l'islam Uzair (en) Luqman (en) Corè Joseph in Islam (en) filles de Lot Idris (en) Job a l'islam Ismail (en) Elijah in Islam (en) Elisha in Islam (en) zu'l kifli (en) Xuayb ibn Mahdan Sàlih Hud (en) Jacob in Islam (en) Yunus (en) Dhu-l-Qarnayn Iblís Déu en l'islam |
Lloc de la narració | Aràbia |
ISBN | 9-682-92846-X |
L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans conté textualment la paraula de Déu i és considerat com a etern i miraculosament inimitable. En la teologia musulmana, l'autoritat de l'Alcorà ho domina tot. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab i l'estil que utilitza, proper a la poesia, va marcar profundament el desenvolupament de la literatura en aquesta llengua.
A causa d'això, en els actes religiosos islàmics es fa servir exclusivament l'àrab: es considera que quan l'Alcorà es tradueix es perd part del missatge que conté; a més, només pot ser copiat en escriptura cal·ligràfica. També es considera que cal escoltar-lo, per la qual cosa, quan se'l llegeix, s'ha de fer en veu alta. Existeixen set sistemes canònics de lectura de l'Alcorà.
Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les van transcriure en fulles de palmera, trossos de cuir o ossos. A la mort del Profeta, l'any 632, es van començar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'Uthman ibn Affan (644-655), amb la forma que avui presenten: 114 capítols (sures), cadascun dividit en versicles (aleies).
L'Alcorà també és anomenat, entre altres denominacions, furqān (‘discriminació entre el bé i el mal'), dikr (‘amonestació’), hudā (‘guia’) o simplement kitāb (‘llibre’).
Tota l'obra gira al voltant del tawhid o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la fórmula Lā 'ilāha 'illā Llāhu, 'No hi ha més divinitat que Déu', i fins i tot Lā 'ilāha 'illāhu, 'No hi ha més divinitat que Ell'. Aquest és el nucli de la cosmovisió islàmica, del qual es desprèn una concepció holística de l'existència com un tot integrat.[2]