Andrònic III Paleòleg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Andrònic III Paleòleg (en grec: Ἀνδρονίκος Παλαιόλογος, en llatí: Andronicus III Paleologus) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341. Conegut també com a Andrònic el Jove, per distingir-lo del seu avi amb qui va acordar una diarquia entre el 1325 i el 1328. Ja emperador, va tenir diverses guerres: amb els otomans va patir una seriosa derrota a la batalla de Pelecà, que amb el cos dels geníssers havien decidit assolar Tràcia fins al riu Hemos; també fou derrotat repetidament pels catalans del Ducat d'Atenes. Amb els búlgars, els tàtars de Kiptxak i els serbis va tenir més fortuna.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Miniatura del segle XIV d'Andrònic III Paleòleg | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 març 1297 (Gregorià) Constantinoble |
Mort | 15 juny 1341 (Gregorià) (44 anys) Constantinoble |
Emperador romà d'Orient | |
24 maig 1328 – 15 juny 1341 ← Andrònic II Paleòleg – Joan V Paleòleg → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Família | |
Família | Dinastia Paleòleg |
Cònjuge | Joana de Savoia Irene de Brunswick (1318 (Gregorià)–) |
Fills | Joan V Paleòleg ( Joana de Savoia) Irene Paleologina de Trebisonda ( ) Maria Irene Paleologina ( Joana de Savoia) Miquel Paleòleg ( Joana de Savoia) Maria Paleòleg ( Joana de Savoia) |
Pares | Miquel IX Paleòleg i Rita d'Armènia |
Germans | Teodora Paleòleg, Anna Paleologina i Manuel Paleòleg |
Tanca