Andrònic II Paleòleg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Il·lustració d'Andrònic II Paleòleg | |
Nom original | (grc) Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 25 març 1259 (Gregorià) Nicea (Imperi de Nicea) |
Mort | 13 febrer 1332 (Gregorià) (72 anys) Constantinoble |
Emperador romà d'Orient | |
11 desembre 1282 – 24 maig 1328 ← Miquel VIII Paleòleg – Andrònic III Paleòleg → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Activitat | |
Ocupació | emperador |
Família | |
Família | Dinastia Paleòleg |
Cònjuge | Anna d'Hongria (1273 (Gregorià)–) Irene de Montferrat (1285 (Gregorià)–) |
Fills | Miquel IX Paleòleg ( Anna d'Hongria) Constantí Paleòleg ( Anna d'Hongria) Irene Paleòleg ( ) Maria Paleòleg ( ) Bartolomeu Paleòleg ( Irene de Montferrat) Demetri Paleòleg ( Irene de Montferrat) Simonida ( Irene de Montferrat) Joan Paleòleg ( Irene de Montferrat) Teodor I de Montferrat ( Irene de Montferrat) Maria Paleòleg ( NN) |
Pares | Miquel VIII Paleòleg i Teodora Ducena Vatatzena |
Germans | Maria Paleòleg, Eudòxia Paleologina, Irene Paleologina, Anna Paleologina, Teodor Paleòleg i Constantí Paleòleg |
Fill de Miquel VIII Paleòleg i Teodora Ducena Vatatzena, el 1282 ascendí al tron de l'Imperi Romà d'Orient, que el seu pare havia restaurat en reconquerir Constantinoble a l'Imperi Llatí el 1261. Tanmateix, Miquel VIII no havia estat capaç de restablir les antigues fronteres imperials i Andrònic es convertí en emperador d'un estat esgotat per la política exterior del seu pare. Durant el seu regnat, els romans s'enfrontaren a nombroses dificultats internes i externes que iniciaren el declivi final de l'Imperi Romà d'Orient, incloent-hi una profunda crisi econòmica, un afebliment considerable de l'exèrcit, tensions amb les repúbliques marítimes de Venècia i Gènova, conflictes religiosos i les derrotes contra els beilicats turcs d'Anatòlia, així com la Venjança Catalana. Així i tot, Andrònic contribuí a un nou floriment cultural i emprengué reformes financeres i judicials duradores.
La línia política d'Andrònic fou diametralment oposada a la del seu pare, amb la promulgació d'una reforma financera molt rigorosa que reduïa els efectius de l'exèrcit, la seva oposició a la unió religiosa amb Roma i els seus esforços per barrar el pas als turcs a Anatòlia.