Antonio María Fabié Escudero
From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio María Fabié Escudero (castellà: Antonio María Fabié) (Sevilla, 19 de juny de 1832 - Madrid, 3 de desembre de 1899)[1] va ser un polític, escriptor, filòsof, historiador i bibliòfil espanyol destacat per la seva filosofia hegeliana, a la que es va aficionar a mitjan segle xix mentre era estudiant de la Universitat de Sevilla. Va estudiar Farmàcia, Ciències Exactes i Dret.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Retrat d'Antonio María Fabié a La Ilustración Española y Americana, 1890. | |
Nom original | (es) Antonio María Fabié (es) Antonio María Fabié Escudero |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 19 juny 1832 Sevilla (Espanya) |
Mort | 3 desembre 1899 (67 anys) Madrid |
Governador del Banc d'Espanya | |
octubre 1899 – desembre 1899 ← Luis María de la Torre de la Hoz – Juan de la Concha Castañeda → | |
Ministre d'Ultramar | |
5 juliol 1890 – 23 novembre 1891 ← Manuel Becerra Bermúdez – Francisco Romero Robledo → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Sevilla |
Activitat | |
Ocupació | polític, filòsof, historiador, periodista, escriptor, banquer |
Ocupador | Banc d'Espanya |
Partit | Partit Liberal Conservador |
Membre de | |
Família | |
Pare | Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla |
Premis | |
Tanca