Antonio del Rey y Caballero
From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio del Rey y Caballero (castellà: Antonio María del Rey y Caballero) (Valladolid, 10 de juny de 1814 - Madrid, 6 d'agost de 1886) va ser un polític i militar espanyol, heroi de la Primera Guerra Carlista, en el bàndol cristí, tinent general de l'exèrcit, ministre de la guerra, president del Consell Suprem de Guerra i Marina, i senador per la província de Ciudad Real en 1871-1872; 1876-1877; 1877; 1879-1880 i 1881-1882.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Retrat del general Antonio del Rey y Caballero publicat an La ilustración española y americana, any XXX, n. XXX1, 22 d'agost de 1886 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Antonio María del Rey y Caballero 10 juny 1814 Valladolid (Espanya) |
Mort | 6 agost 1886 (72 anys) Madrid |
Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
Ministre de Guerra | |
20 febrer 1872 – 8 abril 1872 | |
Capità general de Catalunya | |
1872 – | |
Senador al Senat espanyol | |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Partit | Partit Constitucional |
Carrera militar | |
Rang militar | mariscal de camp (1867–) tinent general |
Conflicte | Primera Guerra Carlina, batalla de Luchana i batalla del Pont d'Alcolea |
Premis |
Tanca
Va ser condecorat amb la creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la creu de la portuguesa Orde de Crist, la creu de l'Orde de Carles III, la creu de l'Orde de Sant Hermenegild i el Mèrit Militar (blanca). Els ajuntaments de Granada, Guadix, Baza, Adra i Berja el van nomenar fill adoptiu.