Apol·lòdot I
rei indogrec / From Wikipedia, the free encyclopedia
Apol·lòdot I Soter (grec antic: Απολλόδοτος ὁ Σωτήρ Apol·lòdot el Salvador) fou un rei Indogrec (vers 180 aC - 160 aC) que va governar als Paropamisades, Panjab, Sind i almenys part del Gujarat des de Tàxila.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle III aC Bactriana |
Mort | segle II aC |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Període | Període hel·lenístic |
Família | |
Pare | Eucràtides I de Bactriana |
Apol·lòdot no fou el primer a encunyar monedes en dues llengües fora de Bactriana però fou el primer que va governar només territoris indis i pot ser considerat el fundador del Regne Indogrec. Segons W.W. Tarn, Apol·lòdot fou un general de Demetri I de Bactriana, el rei grec de Bactriana que va envair el nord-oest de l'Índia després del 180 aC. Tarn no està segur de si era un membre de la casa reial. Autors posteriors estan en general d'acord amb Tarn[2] però no es pot determinar quina mena de rei fou, ja que les seves monedes no donen pistes.
Apol·lòdot fou succeït a l'Índia per Antímac II o bé els dos reis foren contemporanis. Antímac II, possible fill d'Antímac I, governaria els territoris occidentals propers a Bactriana. Si això fou així, llavors Apol·lòdot I fou succeït per Menandre I; els dos reis són esmentats per Pompeu Trogus com dos reis grecs de l'Índia de gran importància[3] El periplus també testifica del regnat d'Apol·lòdot però l'anomena Apol·lodor.