Apologia de Sòcrates
obra de Plató / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Apologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους) o Defensa de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dona Plató del discurs de defensa pronunciat pel filòsof Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort el 399 aC.[1] Està format per un diàleg socràtic del discurs d'autodefensa que Sòcrates va pronunciar en el seu judici per impietat i corrompre el jovent.[2]
Dades ràpides (grc) Ἀπολογία Σωκράτους, Tipus ...
(grc) Ἀπολογία Σωκράτους | |
---|---|
Defensa de Sòcrates, de Plató, en traducció de Josep Farran i Mayoral (1918). | |
Tipus | obra escrita, diàlegs de Plató i apologia |
Fitxa | |
Autor | Plató |
Llengua | grec antic |
Publicació | dècada del 390 aC |
Dades i xifres | |
Gènere | apologia i diàleg socràtic |
Lloc de la narració | Atenes |
Sèrie | |
diàlegs de Plató | |
Tanca
Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
Primers diàlegs: |
Apologia – Càrmides – Critó |
Eutífron – Alcibíades I |
Hípias major – Hípias menor |
Ió – Laques – Lisis |
Transitoris i diàlegs mitjans: |
Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
Menexen – Menó – Fedó |
Protàgoras – El convit |
Diàlegs mitjans posteriors: |
La República – Fedre |
Parmènides – Teetet |
Últims diàlegs: |
Timeu – Crítias |
El Sofista – El Polític |
Fileb – Lleis |
Obres d'autenticitat dubtosa: |
Axíoc - Alcíone |
Clitofont – Epínomis - Eríxias |
Demòdoc – Cartes – Hiparc |
Minos – Rivals d'amor – Sísif |
Alcibíades II – Tèages |
Aquesta caixa: |
L'Apologia de Sòcrates és un dels quatre diàlegs socràtics, juntament amb Eutifró, Fedó i Critó, a través dels quals Plató detalla els darrers dies de Sòcrates.[3]