Apòcrif de Jaume
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Llibre Secret de Jaume o Apòcrif de Jaume (NHC I, 1-16) és un Evangeli apòcrif cristià de Nag Hammadi, que inclou les ensenyances de Crist, però fou descartat per l'església del Cànon del Nou Testament. Resta conservat en una sola còpia en llengua copta trobada en el Còdex I dels Manuscrits de Nag Hammadi. La traducció podria haver tingut lloc a principis del segle iv de la nostra era. Malauradament, el manuscrit està en molt mal estat, ple de llacunes, especialment en la part superior de les fulles, i particularment en les primeres quatre pàgines.
Tipus | evangeli apòcrif del Nou Testament |
---|---|
Sèrie | |
Part de | Manuscrits de Nag Hammadi |
En relació amb la seva data de composició, El Llibre Secret de Jaume pot haver-se escrit a mitjans del segle ii, per quan combina el to polèmic de certs fragments contra l'Església Ortodoxa institucionalitzada i un to més pacífic en el seu conjunt. Predomina l'aspecte no amenaçador del text, i pressupose la tensió però no la ruptura oberta amb l'església establerta.
Pot haver-se escrit a Alexandria o, en tot cas, hauria circulat per allà. Les proves internes orienta'n a Egipte com a lloc de procedència. Els orígens de les dites de Jesús esmentades podrien ser del segle i.