Aransís (antic municipi)
antic municipi del Pallars Jussà / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'antic municipi d'Aransís és un dels tres termes municipials del Pallars Jussà, que foren agrupats el 1970, juntament amb els de Sant Salvador de Toló i de Sant Serni per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca. La meitat nord d'aquest antic terme pertany geogràficament a la Conca Dellà, tot i que és a cavall entre aquesta conca i la de Tremp. El nom oficial del municipi ha variat al llarg dels temps, basculant entre el d'Aransís i el de Sant Miquel de la Vall, l'altra unitat que el compon.
Aquest article és sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Aransís. |
| ||||
Aransís dins de Gavet de la Conca | ||||
Període històric | Edat Contemporània | |||
• Creació del municipi (Constitució de Cadis) | 1812 | |||
• Annexió de Sant Martí de Barcedana, Sant Miquel de la Vall i Sant Cristòfol de la Vall | Febrer del 1847 | |||
• Annexió a Gavet de la Conca | 1970 | |||
Altitud | 945 m | |||
Superfície | ||||
• 1970 | 25,38 km2 | |||
Població | ||||
• 2006 | 132 |
Aransís aportà 25,38 km², dels 90,9 que té el nou municipi de Gavet de la Conca. Una mica més de la quarta part, i és el que queda en segon lloc, després de Sant Salvador de Toló.
Formaven aquest municipi els pobles d'Aransís, cap de districte municipal; Sant Miquel de la Vall, que havia estat cap d'un municipi propi, primer, i del que incloïa Aransís, després; Sant Cristòfol de la Vall i Sant Martí de Barcedana. En els mapes oficials anteriors a la Guerra Civil, entre Aransís i Sant Miquel de la Vall està marcada una línia de separació administrativa de les que marcaven el punt de diferenciació d'un annex del municipi.
Just durant la Guerra Civil, el poble, i el municipi, de Sant Miquel de la Vall canvià el seu nom pel de La Vall del Montsec. El 1939 els nacionals restituïren el nom del sant al del poble i terme.
La pertinença de Sant Martí de la Vall ha estat dubtosa, al llarg dels temps, atès que en diverses avinenteses se l'havia fet constar com a pertanyent a Llimiana. Tanmateix, pot tractar-se d'un error dels cronistes (entre ells Pascual Madoz), ja que l'annex de Sant Miquel de la Vall es troba just al mig dels dos sectors del terme de Llimiana: el principal, a ponent, i el dels Obacs de Llimiana a llevant.
El 1812, amb la promulgació de la Constitució de Cadis, s'instituïren els ajuntaments a tot l'estat, i el d'Aransís sorgí en aquell moment. També tingué ajuntament des del primer moment, anomenat Sant Martí de Barcedana, que incloïa els pobles de Sant Miquel de la Vall i de Sant Cristòfol de la Vall. Aquests són els dos ajuntaments que en ajuntar-se el febrer del 1847 formaren el que amb el pas del temps s'ha anomenat en algunes èpoques Sant Miquel de la Vall i en d'altres Aransís, en ser suprimits els ajuntaments amb menys de 30 veïns (caps de família).
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[1] la part de l'antic terme de Sant Serni, que comprèn els pobles de Fontsagrada, Gavet i Sant Serni havia de passar a integrar el terme municipal de Tremp, desapareixent el de Gavet de la Conca. La resta de municipi quedava també distribuïda entre altres municipis: Aransís i tot l'antic terme de Sant Salvador de Toló passava a integrar el terme d'Isona i Conca Dellà, el qual, però, havia de passar a denominar-se Isona i Conca d'Orcau, juntament amb els Obacs de Llimiana, i la Vall de Barcedana, que formava part d'aquest antic municipi d'Aransís, amb Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall havien d'entrar a formar part d'un municipi de nova creació: el de Montsec, juntament amb Castell de Mur, Llimiana i Sant Esteve de la Sarga.