Arrel (botànica)
part d'una planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arrel,[1] rel,[2] raïl[3] o arraïl[4] és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients. Aquestes arrels subterrànies típiques mai no són visibles malgrat que poden arribar a representar fins a la meitat del volum total del vegetal i fan de suport dels òrgans aeris. A través de l'arrel circula la saba bruta cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions.
Algunes plantes tenen arrels comestibles, com ara la pastanaga, el rave, la xirivia, la bleda-rave i el nap, que no s'han de confondre amb els tubercles (com la patata), els rizomes (com el gingebre) o els bulbs (com la ceba i l'all), que són tiges subterrànies i no pas arrels. Hi ha plantes sense arrel i s'anomenen arrizes (pronunciat amb er vibrant).