Art antic de l'Iran
From Wikipedia, the free encyclopedia
Art antic de l'Iran (Sovint es menciona Iran i algunes de les seves regions i antigues ciutats com Elam i Susa, degut a la seva posició fronterera amb les valls de Mesopotàmia, que determinà antigues i constants reciproques entre els pobles en País entre rius i dels altiplans i muntanyes iranianes.)
Art antic de l'Iran | |||
---|---|---|---|
Dades | |||
Tipus | Art d'una àrea | ||
Format per | art elamita art selèucida art de l'imperi part art aquemènida art mede art sassànida | ||
Els arqueòlegs esmenten l'estil de Susa la ceràmica decorada.[1] Es va tractar de bols i gobelets decorats amb una ornamentació abstracta i molt estilitzada, meravellosament equilibrada i harmònica. La seva perfecció és tal que s'ha dit que, durant el quart mil·lenni abans de nostra era, Susa es convertí en la Sèvres de l'antiguitat.[2] L'observació d'aquestes peces de ceràmica demostra que no hi ha cap exageració en aquesta frase.
Susa, vella ciutat de l'alta plana d'Elam situada en un contrafort muntanyós que tanca el Golf Pèrsic per l'Est, produí les seves formoses peces ceràmiques molt abans de què es desenvolupes l'art elamita, un dels cicles artístics més antics de l'Iran. Es tracta de les construccions i obres d'art creades sota el domini d'una dinastia de sobirans locals, contemporanis del domini cassita sobre Babilònia, entre els anys 1600 i 1000 abans de la nostra era.
Les obres arquitectòniques fonamentals de l'art elamita degueren estar a Susa, la seva capital. Però segles més tard, com veurem, fou a Susa els reis perses aquemènides establiren la seva residència d'hivern.[3] La seva capital de Persèpolis, dalt les muntanyes, era massa freda i sovint coberta per la neu; per això al construir els seus palaus a Susa arrasaren les construccions anteriors i feren desaparèixer to el que hi podia haver d'elamita en aquell lloc. El que es va descobrir, doncs, a Susa, tret de rares excepcions, és persa aquemènida. Afortunadament, malgrat que poques, aquestes excepcions són molt suggestives. La resta arquitectònica més important és un fragment de mur de maons modelats amb relleus que conserva el Museu del Louvre i que representa a una divinitat, la mirada del inferior és el cos d'un toro, davant d'una palmera estilitzada. El déu-toro sembla estar realitzant la fecundació artificial de les flors de la palmera amb l'espiga masculina. Es tracta de la representació més antiga de la cerimònia que després serà tan freqüent en els relleus assiris i que ja resten descrits en d'altres arxius. La tècnica dels maons modelats procedeix de la que inventaren els cassites i serà heretada pels arquitectes neobabilònics, com sabem, i pels perses aquemènides.