Art islàmic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'art islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles vii i xv, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic. Aquest nou art, gràcies a l'expansió de l'islam, s'estendrà ràpidament per la riba mediterrània oriental i el Pròxim Orient, arribant fins a Pèrsia i l'Índia, així com per tota la zona de la Mediterrània occidental, des del Nord d'Àfrica fins a la península Ibèrica.[1]
L'art islàmic presenta una certa unitat estilística deguda als desplaçament dels artistes, dels comerciants, dels comanditaris i de les obres. L'ús d'una escriptura comuna en tot el món musulmà i la importància particular de la cal·ligrafia reforcen aquesta idea d'unitat. Altres elements han estat posats en valor de manera general, com l'atenció portada a les arts decoratives i la importància que es dona a la geometria i a les decoracions en entapissat. Tanmateix, malgrat aquest trets comuns, aquest art presenta una gran diversitat de les formes, segons els països i les èpoques.
Pel que fa a l'arquitectura, certs edificis amb funcions específiques, com les mesquites i madrasses, presenten formes molt variades però segueixen sovint el mateix esquema de base. Si l'art islàmic no es manifesta gairebé gens en l'escultura, el treball dels objectes de metall, d'ivori o de ceràmica ateny sovint una gran perfecció tècnica. També destaquen la pintura i la il·luminació dels llibres sagrats i profans amb representacions humanes, d'animals i, malgrat que no sigui corrent, fins i tot del Profeta.