Àrtemis
deessa grega dels llocs salvatges o naturals, els boscos i selves, la caça i el regne animal / From Wikipedia, the free encyclopedia
En la mitologia grega, Àrtemis[1] (en grec antic: Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.[2][3] En temps posteriors, en alguns llocs, es va identificar amb Selene, la personificació de la Lluna.[4] Passejava sovint pels boscos de Grècia, assistida pel seu nombrós seguici, format majoritàriament per nimfes, alguns mortals i caçadors. La deessa Diana és el seu equivalent Romà.
Per a altres significats, vegeu «Àrtemis (desambiguació)». |
Àrtemis pintada al segle xix per Francesco Hayez | |
Tipus | déu olímpic |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Hades |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
Dades | |
Gènere | femení |
Ocupació | caçadora |
Família | |
Mare | Leto |
Pare | Zeus |
Germans | Apol·lo |
Altres | |
Part de | divinitat olímpica |
Domini | Deessa de la caça, dels boscos i les muntanyes, de la Lluna i dels recén nescuts |
Símbol | L'arc i les fletxes, el cérvol, el gos de caça i la Lluna |
Equivalent | Diana |
Algunes tradicions la fan filla de Demèter, però la majoria la consideren germana bessona d'Apol·lo, i com ell, filla de Leto i Zeus. Va néixer a Delos, abans que Apol·lo, i tan aviat com va néixer va ajudar a venir al món el seu germà; per això, va ser nomenada deessa dels nounats. En el seu honor s'han batejat dos cràters de Venus, un de la Lluna i un petit planeta.
Hom la considerava protectora de les amàzones, dones guerreres i caçadores com ella, independents del domini de l'home.[5]
Hi ha tradicions que la presenten sempre com una deessa salvatge, de boscos i muntanyes, que fa vida entre les feres. Hom la representa amb túnica llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cérvol o uns gossos. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove. Se la representa sempre amb un arc, que utilitza per caçar i matar. Se li atribueixen les morts sobtades, sobretot aquelles que no causen dolor, provocades per les seves fletxes. Ella envia a les dones que moren en el part el mal que se les emporta.