Assentaments israelians
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els assentaments israelians[1] són comunitats civils israelianes construïdes en territoris ocupats per Israel, més enllà de la línia verda, després de la Guerra dels Sis Dies del 1967. Actualment existeixen aquesta mena d'assentaments a Cisjordània, Jerusalem Est, i en els Alts del Golan. Els assentaments existien prèviament a la Península del Sinaí i Gaza fins que Israel va evacuar els assentaments del Sinaí després de l'acord de pau entre Israel i Egipte del 1979 i de la Franja de Gaza el 2005 segon el pla de retirada unilateral israeliana. Israel va desmantellar 18 assentaments a la península del Sinaí el 1982, i 21 a Gaza i 4 a Cisjordània el 2005,[2] però segueix ampliant els seus assentaments i establint noves àrees a Cisjordània,[3][4][5][6][7] tot i ser condemnada aquesta expansió per 158 dels 166 països en un vot, i 160 nacions de 171 nacions, en una votació diferent, a les Nacions Unides.[8]
La comunitat internacional considera els assentaments en territori ocupat com a il·legals,[9] i les Nacions Unides han defensat repetidament l'opinió que la construcció d'assentaments d'Israel constitueix una violació de la Quarta Convenció de Ginebra.[10][11] Els veïnats israelians a Jerusalem Est i les comunitats en els Alts del Golan, les àrees que han estat annexionades per part d'Israel, també són considerats assentaments per la comunitat internacional, que no reconeix les annexions d'Israel d'aquests territoris.[12] El Tribunal Internacional de Justícia també diu que aquests assentaments són il·legals segons una opinió consultiva del 2004.[13][14][15] A l'abril de 2012, el secretari general de l'ONU Ban Ki-Moon, en resposta als moviments d'Israel per legalitzar els assentaments avançats israelians, ha reiterat que tota activitat d'assentaments és il·legal, i "és contrària a les obligacions d'Israel sota el full de ruta les repetides crides del Quartet a les parts a abstenir-se de provocacions"[16] Crítiques similars es va avançar per la UE i els EUA.[17][18] Israel s'oposa a la posició de la comunitat internacional i els arguments jurídics que es van utilitzar per declarar els assentaments il·legals.[19]
La presència i la contínua expansió dels assentaments existents per part d'Israel i la construcció d'assentaments llocs d'avançada és criticat sovint com un obstacle per al procés de pau pels palestins[20] i terceres parts, incloent les Nacions Unides,[21] Rússia,[22] el Regne Unit,[23] França,[24] la Unió Europea,[25] i els Estats Units.[21]
En el 30 juny de 2014, d'acord amb el Consell Yeixa, 382.031 colons jueus vivien en els 121 assentaments reconeguts oficialment a Cisjordània, més de 300.000 israelians vivien en assentaments a Jerusalem Est i més de 20.000 vivien en assentaments en els Alts del Golan.[26][27][28] Els assentaments varien en caràcter de les comunitats camperoles i pobles fronterers als suburbis urbans i barris. Els quatre assentaments més grans, Modiín Il·lit, Maale Adumim, Beitar Illit i Ariel han aconseguit estatus de ciutat. Ariel té 18.000 habitants, mentre que la resta té al voltant de 37.000-55.500 cada un.