Autobús de trànsit ràpid
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema d'autobús de trànsit ràpid (en anglès, Bus Rapid Transit: BRT) també conegut com metrobús, autobús exprés o sistemes de transport ràpids, és un sistema de transport públic massiu basat en autobusos, dissenyat específicament amb serveis i infraestructures per a millorar el flux de passatgers. A vegades mal descrit com un "metro de superfície", el BRT té com a objectiu combinar la capacitat i la velocitat del tren lleuger o del metro, juntament amb la flexibilitat, menor cost i la simplicitat d'un sistema d'autobusos.[1]
Els sistemes BRT es caracteritzen per transitar generalment per carrils exclusius en zones urbanes. Els carrils solen estar situats en el centre de la calçada. L'ingrés als busos sol fer-se a través d'estacions on prèviament paguen els passatgers en lloc de realitzar el pagament a l'interior dels busos. Aquestes estacions solen estar construïdes en plataformes a nivell amb el pis del bus per a reduir el temps d'embarcament i facilitar l'accessibilitat als busos, especialment de persones discapacitades o de mobilitat reduïda. Un altre component dels sistemes BRT és que sovint se'ls dona prioritat als busos del sistema en les interseccions.
El primer sistema BRT és la Xarxa Integrada de Transport en Curitiba, Brasil, que va entrar en servei en 1974, establint un nou format de transport, que va ser replicat en altres ciutats com el Troleibús de Quito (construït en 1994 amb troleibusos), i després pel TransMilenio a Bogotà, Colòmbia (obert en 2000). A partir de la dècada del 2000 els BRT van ser posteriorment implementats en moltes altres ciutats a tot el món.[2]