Baal

Divinitats de l'antiguitat / From Wikipedia, the free encyclopedia

Baal[1] és un nom semític que significa ‘senyor’ i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis. En la mitologia ugarítica, era una paraula que s'afegia al nom de la divinitat: Baal Hadad, per exemple, era 'el senyor Hadad', un dels déus suprems. Sovint, el poble emprava només la paraula Baal per a no pronunciar directament el nom de la divinitat, fet que es considerava sacríleg o perillós en moltes cultures. D'aquí sorgí la confusió, ja que llavors apareixen diversos déus Baal.

Quick facts: בַּעַל, Βᾰ́ᾰλ i بَعْل , Tipus, Context, Mitol...
Baal
בַּעַל, Βᾰ́ᾰλ i بَعْل

Tipusdeïtat
personatge bíblic
déu del tro
Context
Mitologiamitologia egípcia, mitologia fenícia, religió ugarítica, religió cananea i Baalisme
Dades
Sobrenomזבול בעל ארץ, רכב ערפת, אלאין i אלאי קרדם
Família
CònjugeAstarte
Altres
EquivalentZeus
Close
Baal d'Ugarit, Museu del Louvre

El més important és el de Cartago. Baal equivaldria al Cronos grec o a l'El semític: un déu primordial i creador, però condemnat a la foscor per una segona generació divina, llavors, ostenta efectivament el poder. Els seus sacerdots tenien molt de poder. Els jueus, que havien usat primerament el títol Baal com a herència semítica, l'abandonaren, quan es referia a aquest significat, amb aquelles deïtats considerades paganes. En la Bíblia, apareix com a nom de falsos ídols i déus estrangers que cal combatre, especialment, durant l'etapa de l'exili a Babilònia.

Aquesta imatge negativa acabà transformant Baal en un dimoni, tret que heretà el cristianisme. Per als cristians, és el rei de l'est de l'infern, un dels principals esperits malignes o àngels caiguts (també anomenat Bael en alguns textos). Sembla que, a partir de l'ús primigeni de Baal com a ‘senyor’, anaren sorgint altres noms de dimonis, com Belial o Beelzebub.