Barroc i classicisme francès
From Wikipedia, the free encyclopedia
Barroc i Classicisme francès són denominacions historiogràfiques que designen els estils artístics desenvolupats per l'art francès durant el segle xvii. L'art de la França del segle xvii s'acostuma a estructurar en dues meitats: la primera meitat del segle, sota la influència de Roma, una etapa de predomini del Barroc i la segona meitat del segle, durant el regnat de Lluís XIV, l'art queda subjecte a les normes establertes per les acadèmies que són dirigides per l'estat, l'anomenat Classicisme.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El segle xvii és denominat pels francesos com el Grand Siècle, comença amb un període d'inestabilitat i regències on l'església determina en gran manera els designis de la política francesa, el paradigma d'aquesta situació és el cardenal Richelieu. Lluís XIV continua la política de Richelieu d'acaparació de poder i control acèrrim de la societat, l'anomenat absolutisme. Richelieu és responsable del canvi d'organització i funció de l'acadèmia. Fins aquell moment, les acadèmies tenien com a model la florentina Accademia della Crusca (1583). Aquesta era un lloc de reunió, discussió i anàlisi. Amb l'Académie française (1634), L'acadèmia es converteix en un lloc on l'estat controla els designis de la cultura.
El Classicisme francès és una empresa que enalteix la figura del monarca, cohesiona l'estat francès i internacionalitza la seva cultura. La monarquia manté o paga els millors artistes i escriptors, per controlar la seva producció. En l'últim terç del segle xvii el Classicisme és una doctrina capitanejada i administrada per Jean-Baptiste Colbert des de 1661. El mateix any, Charles Le Brun és qui dirigeix la producció artística de la cort, esdevé director de la manufactura de Gobelins i director de l'Acadèmia de Belles Arts el 1663, el darrer càrrec l'ostentava el seu antic mestre Vouet. El Classicisme es perllonga en l'academicisme al llarg del segle xviii paral·lelament al rococó i s'estengué per Europa. Posteriorment, ressorgirà en l'estil neoclàssic.
En principi, un Classicisme ha d'estar en contradicció amb el Barroc, estil imperant a Europa, però és la contradicció i el conflicte una constant en el Classicisme francès. La línia oficial es mostra favorable a la claredat, l'ordre el domini de la raó i encarrega el faust i l'ostentació que es concreta amb el seu màxim exponent, el Palau de Versalles. Veurem el conflicte, sovint, sota diversos noms en les diferents disciplines.