Bartolomé Bennassar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Bartolomé Bennassar (Nimes, 8 d'abril de 1929 - Tolosa, 8 de novembre de 2018)[1] fou un escriptor i historiador francès, especialitzat en la història d'Espanya durant l'època moderna i en la història d'Amèrica Llatina. També fou un reconegut crític taurí.[2] És professor emèrit d'història contemporània a la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés (antiga Universitat de Tolosa-Lo Miralh).
Va estudiar a les Universitats de Montpeller i Tolosa de Llenguadoc (1949); va ser professor de Secundària a diversos liceus (1950-1955) i becari resident a la Casa de Velázquez (Madrid, 1955-56). Fou professor i catedràtic d'Història Moderna a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1956-1990), de la qual fou rector (1978-1980) i professor visitant a Oxford (1973). Ha impartit conferències per Europa, Amèrica i Àfrica. Doctor Honoris causa per la Universitat de Valladolid, posseeix la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi i el Gran Premi d'Història de l'Acadèmia Francesa pel conjunt de la seva obra (2005). Des de 1998 és membre del Consistori de Tolosa.
Va escriure biografies de Francisco Franco, Hernán Cortés i Joan d'Àustria i estudià especialment el Segle d'Or espanyol; va ser un dels primers a revisar el concepte antic que de la Inquisició espanyola es tenia, llastrat per la Llegenda negra. A més d'historiador, es dedicà a la literatura escrivint diverses novel·les.
Des de 1982 fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.[3]