Bartolomé Esteban Murillo
artista espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, batejat l'1 de gener de 1618 – 3 d'abril de 1682) fou un pintor andalús del segle xvii. Format en el naturalisme tardà, va evolucionar cap a fórmules pròpies del barroc ple amb una sensibilitat que de vegades anticipa el Rococó en algunes de les seves més peculiars i imitades creacions iconogràfiques com la Immaculada Concepció o la figura infantil del Bon Pastor. Personalitat central de l'escola sevillana,[1] amb un elevat nombre de deixebles i seguidors que van portar la seva influència fins ben entrat el segle xviii, va ser també el pintor espanyol més conegut i més apreciat fora d'Espanya, l'únic que Sandrart va incloure a la seva Academia picturae eruditae de 1683, amb una breu i fabulada biografia i també amb l'Autoretrat del pintor gravat per Richard Collin.[2] Condicionat per la clientela, en la seva majoria formada per eclesiàstics, el gruix de la seva producció està format per obres de caràcter religiós, però a diferència de la resta dels grans mestres espanyols del seu temps va cultivar també la pintura de gènere de forma continuada i independent.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | desembre 1617 Sevilla |
Mort | 3 abril 1682 (64 anys) Sevilla |
Causa de mort | Mort per caiguda |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | Sevilla Cadis Madrid |
Ocupació | pintor |
Gènere | Pintura religiosa i pintura de gènere |
Moviment | Pintura barroca |
Professors | Juan del Castillo |
Alumnes | Pedro Núñez de Villavicencio i Fernando Marquez Joya |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Beatriz Cabrera y Villalobos |
Obres destacables | |