Beit Ula
From Wikipedia, the free encyclopedia
Beit Ula (àrab: بيت أولا, Bayt Ūlā) és un municipi palestí de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situat 10 kilòmetres al nord-oest d'Hebron. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 14.375 habitants el 2016.[1] Té una àrea total de 22.432 dúnams, dels quals el 74.5% es troben a l'Àrea B (Autoritat Nacional Palestina (ANO) controla els afers civils i Israel la seguretat) i el 25.5% es troba a l'Àrea C (sota control total israelià).[2]
بيت أولا | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Municipi | ||||
Graella palestina | 152/111 | |||
Població humana | ||||
Població | 14.375 (2016) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 22,4 | |||
Altitud | 563 m | |||
Organització política | ||||
Governació | Hebron | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
El Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund suggereix que Beit Aula era el lloc de la Betel bíblica.[3]
Època otomana
Socin, citant una llista oficial de poblacions otomanes de 1870, registrava que Betula, situada a l'est de Tarqumiyah, tenia 51 cases i una població de 206 habitants, encara que a la població només hi incloïa els homes.[4] Hartmann assenyalà que Bet Ula tenia 80 cases.[5]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund descrivia Beit Aula com «un petit poble de peu sobre una cresta envoltada d'olives. Té un pou d'aigua a l'oest a la vall, a una milla de distància.»[3]
Mandat Britànic de Palestina
En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic, Bait Ula tenia una població de 825 habitants, tots musulmans,[6]incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 1.045, tots musulmans en 217 cases habitades.[7] En el darrer cens fou comptada amb Kh. Beit Kanun, Kh. Hawala i Kh. Tawas.[7]
En el cens de 1945 la població de Beit Ula era de 1,310 musulmans, i l'àrea total de terra era de 24,045 dúnams de terra segons una enquesta oficial de terra i població.[8][9] D'aquests, 1,324 dúnams eren plantacions i regadius, 8,747 eren per a cereals,[10] mentre 71 dúnams eren sòl urbanitzat.[11]
Després de 1948
Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Beit Ula va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Beit Ula ha romàs sota ocupació israeliana.
- 2007-2016 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- The Israeli Occupation Bulldozers wipe out the lands of Beit Ulla village northwest Hebron Governorate Arxivat 14-7-2009 a Wayback Machine. Applied Research Institute - Jerusalem. 2008-01-18
- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Gobierno de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.