Bioestadística
Mètodes estadístiques en biologia / From Wikipedia, the free encyclopedia
La bioestadística és l'aplicació dels mètodes estadístics en el camp de la biologia, medicina, veterinària o disciplines relacionads. Aquest mètode s'utilitza, per exemple, en el disseny d'experiments biològics i en la recollida, el resum i l'anàlisi de les dades dels experiments.[1] És una part de la biometria.[2]
Permet realitzar inferències estadístiques sobre les característiques d'una població completa a partir d'una mostra. Les característiques de la població s'anomenen paràmetres i les de la mostra, estadístics. En la inferència estadística es poden diferenciar dues àrees: estimacions de paràmetres poblacionals i contrast d'hipòtesis.
La teoria estadística de l'estimació permet predir, amb una determinada precisió, com es comporta un paràmetre de la població. S'utilitza la informació proporcionada per un estadístic calculat en una mostra d'individus extreta a l'atzar de la mateixa població. Per exemple, a la vista del percentatge de persones amb hipertensió arterial identificats en una mostra seleccionada a l'atzar entre els homes de 45 a 75 anys residents a, per exemple, Reus l'any 2009, es pot estimar, amb una certa precisió, quina és la prevalença d'hipertensió en aquesta població entre els homes de 45 a 75 anys.
Els contrast d'hipòtesis permeten determinar si el valor d'un paràmetre poblacional és igual a un valor específic. Aquest mètode permet decidir, per exemple, si les diferències observades entre dos o més grups poden ser explicades només per l'atzar o si són degudes al fet que els grups provenen de poblacions amb un comportament diferent. Per exemple, si en un grup de malalts tractats amb un fàrmac es curen, al cap d'un mes, el 70% i en un grup similar però "tractat" amb un placebo es curen un 30%, aquest mètode de permet decidir amb un determinat error si les diferències observades en el percentatge de guaricions:
- Poden ser explicades per la influència de l'atzar (per exemple, el percentatge de guaricions és del 50% en la població d'on provenen les dues mostres però per pur atzar un grup presenta un percentatge del 70% i l'altre del 30%).
- És poc versemblant que siguin degudes a l'atzar.
Els mètodes estadístics permeten decidir quina de les dues hipòtesi és la més versemblant. En realitat, el mètode només permet rebutjar, amb un cert error, la hipòtesi referent a què les diferències observades són degudes a l'atzar.
Es considera a Pierre-Charles Alexandre Louis (1787-1872.) com a l'introductor dels mètodes numèrics en el camp de la medicina occidental.[3][4] El 1812 Pierre-Simon de Laplace (1749-1827) va publicar Théorie analytique des probabilités. Va utilitzar aquesta metodologia per estudiar diversos fenòmens naturals i va arribar a tenir molta influència a principis del segle xix. El 1823 Louis va començar a publicar treballs en què va aplicar aquest mètode a gran varietat de temes, des de la perforació de l'intestí prim a la mort sobtada (José L Fresquet. Pierre Charles Alexandre Louis[5]). A Louis se'l recorda, sobretot, per haver demostrat, en una sèrie d'articles de l'any 1828, que la sagnia no era eficaç per tractar la pneumònia.