Călușari
membres d'una societat secreta fraterna romanesa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Călușari (pronunciat en romanès com: [kəluˈʃarʲ]; búlgar: калушари, русалии) eren els membres d'una societat secreta fraterna romanesa que practicaven un ball acrobàtic ritual conegut com el căluș. Segons l'historiador romanès Mircea Eliade, els Călușari eren coneguts per "la seva capacitat de crear la impressió de volar pels aires"[1] que creia que representava tant el galop d'un cavall com el ball de les fades (zîne). De fet, la patrona del grup era la "Reina de les Fades" (Doamna Zînelor), que també era coneguda com Irodiada i Arada, i que Eliade relacionava amb la figura folklòrica Diana.[2]
A través de la seva connexió amb les fades, es creia que els Călușari podien curar les víctimes de fades i durant unes dues setmanes -des de tres setmanes després de Pasqua fins a Pentecosta- viatjarien a totes les comunitats locals on ballarien, acompanyades d'un pocs violins, per fer-ho.[3]
En el seu ball, els Călușari portaven bastons i una espasa, a més d'una bandera i un cap de cavall de fusta. Van jurar la bandera del grup per tractar-se mútuament com a germans, respectar els costums dels Călușari i romandre casts durant els nou dies següents.[1] Quan van tornar a casa, la seva bandera va quedar fixada a terra, amb un membre que la va pujar i va cridar "guerra, estimats, guerra!".
Eliade va assenyalar que "tot i que el jurament realitzat es fa en nom de Déu, l'escenari mitico-ritual promulgat pels calusari no té res en comú amb el cristianisme" i que, almenys al segle xix, hi havia una oposició clerical al grup, amb els seus membres exclosos de la comunió durant tres anys en algunes regions.[3]