Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La campanya de l'Adriàtica va ocórrer a la mar Adriàtica durant la Primera Guerra Mundial i es va iniciar l'11 d'agost de 1914 amb la declaració de guerra entre França i Àustria-Hongria.
Primera Guerra Mundial Teatre de la Mar Mediterrània | |||
---|---|---|---|
Vista de satèl·lit de la Mar Adriàtica | |||
Tipus | teatre d'operacions | ||
Data | Agost de 1914 al novembre de 1918 | ||
Coordenades | 43° N, 15° E | ||
Lloc | Mar Adriàtica | ||
Resultat | Victòria de la Triple Entesa | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Amb l'immediat bloqueig del canal d'Òtranto per l'armada francesa (Marine Nationale) i per unitats de la Royal Navy, les forces navals de l'Imperi Austrohongarès (kaiserliche und königliche Kriegsmarine, k.u.k.K) es van veure obligades a operar només dins de les aigües de la mar Adriàtica sense ser capaços de sortir a la mar Mediterrània. A més, van haver de protegir els seus ports, drassanes i divisions navals d'un enemic amb superioritat numèrica.
Inicialment, el pes de les operacions de la Triple Entesa va caure sobre l'armada francesa; Itàlia va declarar la seva neutralitat quan va esclatar el conflicte, mentre que l'Imperi Britànic estava ocupat contra l'armada de l'Imperi Alemany (Kaiserliche Marine) a la mar del Nord i escortant el trànsit mercant a la Mediterrània.
La k.u.k.K va començar a utilitzar submarins i vaixells lleugers. Els seus aliats alemanys els van ajudar amb accions similars; a l'agost de 1914 ja havia enviat els primers submarins al port de Pula i van operar sota la bandera de l'Imperi Austrohongarès. La situació va canviar el 23 de maig de 1915, el dia en què Itàlia (degut als compromisos assumits amb el Tractat de Londres) va declarar la guerra a Àustria-Hongria. La Royal Navy es va embarcar aviat per a assumir la càrrega d'emprendre i gestionar la guerra al front de l'Adriàtica durant tot el curs del conflicte.
El confrontament va deixar un ampli espai per a les emboscades dels submarins, atacs aèris i posteriorment a les atrevides incursions de naus d'assalt com el MAS (Motoscafo Armato Silurante). Els comandants suprems de cada bàndol, l'almirall italià Paolo Thaon di Revel i l'almirall austríac Anton Haus (que més tard va ser reemplaçat per Maximiliano Njegovan i després per Miklós Horthy) no van voler córrer el risc d'enviar grans vaixells de guerra en aigües estretes, i es van centrar en atacs ràpids, el bloqueig dels ports principals i l'estratègia de la «flota de disuasió» per part de la flota austrohongaresa.
Durant la campanya no es va veure un clar predomini d'un dels contendents i no va ser fins a l'entrada en vigor de l'Armistici de Villa Giusti al 4 de novembre de 1918 quan l'armada italiana (Regia Marina) va iniciar una sèrie d'ocupacions amfíbies a les principals ciutats enemigues costaneres.