Campilobàcter
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els campilobacteris (Campylobacter) són un gènere d'eubacteris gramnegatius. Presenten motilitat, amb flagels unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra més o menys corbada i són oxidasa-positius.[23]
Campylobacter | |
---|---|
Imatge de microscopi electrònic de rastreig de C. fetus | |
Dades | |
Hàbitat | saliva humana |
Malaltia | gastroenteritis |
Tinció de Gram | gramnegatiu |
Taxonomia | |
Regne | Pseudomonadati |
Fílum | Pseudomonadota |
Classe | Epsilonproteobacteria |
Ordre | Campylobacterales |
Família | Campylobacteraceae |
Gènere | Campylobacter |
Tipus taxonòmic | Campylobacter fetus |
Espècies | |
|
A Alemanya, cap a 1880 s'identificaren bacteris morfològicament similars en la femta de nens amb diarrea; però fins a 1947 no es va associar la infecció en humans amb els microbis que en aquell temps anomenaven Bacillus difficilis o 'vibrions microaeròfils'. Al 1957, la microbiòloga Elizabeth Osborne King (1912-1966) identificà dos tipus diferents de 'vibrions' relacionats amb malalties entèriques. El gènere Campylobacter fou creat l'any 1963.[24]
Dins del gènere Campylobacter hi ha vint-i-vuit espècies,[25] nou subespècies i, com a mínim, una dotzena d'espècies d'aquest gènere estan associades a malalties humanes, especialment C. jejuni i C. coli. Amb menys freqüència, C. lari i C. upsaliensis són causa d'enteritis greus en humans.[26] C. hyointestinalis i C. troglodytis també originen patologies intestinals endèmiques en nens de zones poc desenvolupades.[27] C. fetus provoca avortaments espontanis en vaques i ovelles (subespècie C. fetus fetus) i algunes de les seves soques són també patogens oportunistes en humans.[28] Una altra subespècie d'aquest bacteri, C. fetus venerealis, és la causa de la campilobacteriosi genital bovina i no s'ha demostrat que sigui un patogen humà. Aquest microorganisme, però, origina importants perjudicis per a la indústria ramadera, ja que és una MTS bovina que altera greument la capacitat reproductora del bestiar i no té una detecció precoç fàcil.[29][30] Una altra subespècie provinent dels rèptils, ara per ara anomenada C. fetus testudinum, ha estat identificada com a agent causal de bacterièmia i/o diarrees en persones que tenen contacte amb aquests animals o mengen determinats productes de la cuina asiàtica que contenen la seva carn.[31]
Campylobacter està present àmpliament en la naturalesa. El reservori principal és el tub digestiu dels animals d'abastament i dels domèstics, si bé es troba amb freqüència al tracte de mamífers i aus salvatges. Els animals no solen presentar la malaltia. Catorze espècies diferents de campilobacteris s'han observat a la femta de gossos de companyia sans i diarreics.[32] L'espècie C. jejuni s'associa principalment a l'aviram, encara que gats i gossos poden ser també eventuals reservoris seus.[33] C. coli es troba sobretot en el bestiar porcí. Campylobacter lari, una de les espècies termofíliques del gènere detectada predominantment a l'intestí d'aus marines (gavines i corbs, per exemple),[34] ha estat l'origen d'infeccions postoperatòries en malalts immunocompetents, alguna d'elles fatal.[35] C. insulaenigrae, espècie descoberta al budell de mamífers marins, té soques amb un fenotip particular que provoca enteritis i sèpsia en humans.[36] Actualment ja s'han seqüenciat els genomes de moltes espècies de campilobacteris. L'ús de les tècniques de seqüenciació total del genoma ha facilitat el descobriment de nous bacteris pertanyents al gènere i la seva identificació correcta en diferents tipus de malalties, d'una forma inassolible fins fa pocs anys.[37] Els estudis genòmics en mostres d'aus de granja han possibilitat la diferenciació de 30 variants resistents als antibiòtics entre aquest grup de bacteris.[38] C. hyointestinalis subsp. hyointestinalis s'aïlla sovint en bòvids i cérvols, mentre que C. hyointestinalis subsp. lawsonii predomina entre el bestiar porcí.[39]
Es considera provat que diverses espècies de rats penats, pertanyents a ecosistemes diferents, són portadores de -com a mínim- tres tipus dels esmentats bacteris i també potencials transmissores de la campilobacteriosi a través de les seves dejeccions.[40]